Resultats de la cerca

Comte Colonna, fou fill natural de Napoleó I i de Maria Łaczyńska, comtessa Walewska 1789-1817 Participà en la revolució polonesa del 1830 Naturalitzat francès, fou diplomàtic a Egipte, l’Amèrica Llatina, Itàlia i Espanya Senador 1855, fou ministre d’afers estrangers 1856-60 i presidí el congrés de París 1856 Com a ministre d’estat 1860-63, propugnà mesures reformistes

Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona Presidí el Sindicato Nacional del Metal 1948-51 i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya En 1969-71 fou ministre delegat de sindicats, i en 1971-73, ministre de relacions sindicals

Collaborador de Gambetta, fou elegit senador del departament del Sena 1876 Ministre d’obres públiques 1877-79, millorà les vies de comunicació Presidí el consell i fou ministre de la guerra i d’afers estrangers Fou membre de l’Académie Française 1891 i ministre d’estat 1915-16 Escriví La guerre en province de 1870 à 1871 1872 i Mes souvenirs 1912

El 1836 fundà a Barcelona el Collegi Carreras, installat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles, en el qual collaboraren Joan Agell, Antoni Bergnes de les Cases, Joan Cortada i Josep Oriol i Bernadet, i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina Fundà i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció 1844 i escriví diverses obres didàctiques

Empresari seder, presidí 1932 el Collegi de l’Art Major de la Seda de València Fou secretari 1930 de la Dreta Regional Valenciana i diputat a corts per la CEDA i la circumscripció de València 1936 Formà part de la segona comissió gestora de l’ajuntament de València 1939 en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia

Cap de l’esquadra del Marroc el 1921, fou ministre de marina en el govern de Manuel García Prieto, marquès d’Alhucemas 1922-23 Collaborador de la Dictadura, presidí el darrer govern de la monarquia amb la promesa d’unes eleccions sinceres, començant amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaren pas a la Segona República Espanyola

Competí com a amateur amb l’Agrupació Ciclista El Prat i l’equip Ignis Fou mecànic de l’equip Kelme i el Comunitat Valenciana durant trenta anys Formà part de l’AC Prat i el 1986 creà l’Escola Pratenca, que presidí i des d’on creà la cursa per a veterans Memorial Joan Suñol Armengol, en memòria del seu pare

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya 1923, 1924 en outrigger de vuit amb timoner Disputà la mateixa prova en els Jocs Olímpics de París 1924 Posteriorment, fundà el Club Natació de Caldes, que presidí durant els primers anys 1956-73 i, com a alcalde de la població, promogué la construcció d’una piscina municipal

Jugà a cesta punta en el Club Vascònia, que presidí 1956-60, i amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya de l’especialitat També dirigí la Federació Catalana de Patinatge 1956-60 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Pilota 1963-67 El 1968 fou nomenat seleccionador espanyol de cesta punta i, posteriorment, dirigí la federació espanyola 1970-76

Disputà cinc edicions de l’Olimpíada d’escacs amb l’equip espanyol entre el 1924 i el 1931 El 1935 participà en les simultànies amb rellotge que el campió del món Alexander Alekhine jugà al Club d’Escacs Barcelona Presidí la Federació Espanyola d’Escacs El 1913 Josep Paluzie Lucena publicà en honor seu el llibre Un artista en ajedrez Valentín Marín