Resultats de la cerca

A més d’una nombrosa contribució en diverses revistes del País Basc, sobresurt la seva obra teatral De la seva producció destaquen Bordaxuri , basada en el bertsolari d’aquest nom que morí a galeres Hiru Zireu ‘Eren tres’, sobre el problema de l’emigració, i Sempere'n gertatua , que narra un cas d’assassinat, totes tres, i algunes més, publicades el 1962 La seva obra principal és, potser, Matalaz 1968, sobre les aventures d’un capellà suletí que lluità contra el centralisme francès durant el s XVIII

Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98

La publicació del seus escrits sobre teatre, quan era universitari a Oxford, He That Plays the King ‘Ell que fa el paper del rei’, 1950 representà un revulsiu pel teatre convencional de després de la Segona Guerra Mundial Fou qui més ajudà la generació dels angry young men a través de les revistes on publicava les seves crítiques Director literari del Teatre Nacional britànic, fou contrari a la censura, i ideà una de les comèdies eròtiques de més èxit dels anys setanta, Oh, Calcutta 1969

Llicenciat 1890 i doctor 1892 en medicina, collaborà en diverses revistes literàries de València i Madrid Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar 1901, que dedicà a VBlasco i Ibáñez Obtingué la flor natural dels jocs florals de València 1889

Prengué cos entorn de la revista del mateix nom Promogut inicialment per universitaris, s’hi uniren els artistes plàstics Sassu, Birolli, Guttuso, i gent del cinema Lattuada, de la filosofia Antonio Banfi i de les lletres Quasimodo L’ideari de conjunt pot ésser caracteritzat per la llibertat d’expressió, que admetia tots els formalismes mentre anessin lligats als problemes de la vida concreta i quotidiana El moviment es fongué amb el Fronte Nuovo delle Arti, d’on, més endavant, sorgiren les revistes “Realismo” i “Il’45”

Germà del polític Gilbert Grau S’especialitzà en arqueologia i en numismàtica Participà en les excavacions d’Elna, descobrí la fortalesa de la Clusa i creà el museu d’Elna, del qual fou conservador fins el 1972 Publicà diversos treballs a  Les Études Roussillonnaises , al CERCA i en altres revistes És autor d’ Elne-Illiberis archéologie, histoire Guide des monuments 1967 i 1970 Participà en el moviment catalanista Nostra Terra i fou president i secretari del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans en 1967-68

Director del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida És autor d’un bon nombre de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes i ha estat comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals És membre fundador de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i de l’Associació Internacional de Jocs i Esports Tradicionals Ha publicat, entre d’altres, Jocs i esports tradicionals a Catalunya 2010, amb altres autors i Juegos tradicionales y sociedad en Europa 2006

Familiaritzat amb la literatura des de molt jove, publicà primerament Kuroi Gohan ‘L’arròs negre’, 1923 i després, en collaboració amb Kobayashi Hideo, inicià la publicació d’algunes revistes Posteriorment aparegueren Su no naka ‘Dins el niu’, 1934, Warui garasu ‘Vidre dolent’, 1935, Tebukuro no katappo ‘Un guant sol’, 1943 i altres obres Després de la Segona Guerra Mundial, dedicat plenament a la tasca d’escriptor, publicà Osagiri ‘Boira matinal’, 1949, Aodensha ‘El tren blau’, 1950 i Kaze futatabi ‘De nou el vent’, 1951

El primer número sortí l’1 de maig de 1874, un dia després que a Madrid aparegués La Raza Latina , i el mateix any en què es publicaren a París els únics sis números de la Revista Latino-Americana , revistes amb les quals reconegué compartir els seus ideals de lluita, fent seves les paraules del baró de Tourtoulon, « nosotros, hijos de la Raza Latina, debemos apretar nuestras filas para resistir las acometidas de los hombres del Norte » La Raza Latina ,3 afirmant que volia depassar els límits catalans i espanyols, per posicionar-se al costat de les revistes que defensaven la raça i la…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…