Resultats de la cerca

Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles “El Bien del País” 1845-49 i “La Granja” 1850-55 Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles cal destacar-ne els Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat El seu fill, Carles Fages i de Perramon , fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” 1849-85

Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913

Estudià a París amb Ernest Guiraud Aviat es destacà com a compositor, i el 1897 el seu scherzo simfònic L’apprenti sorcier assolí un èxit tal, que ha restat al repertori habitual d’orquestra Influït per Wagner a l’òpera Ariane et Barbe-Bleue 1907 i al “poema dansat” La Péri 1912, restà, però, atent als nous corrents musicals Fou crític musical de diverses revistes el 1948 hom publicà el recull Écrits de Paul Dukas sur la musique Un dels seus deixebles fou Olivier Messiaen

Ideòleg del populisme liberal, postulava la impossibilitat del desenvolupament del capitalisme a Rússia, atesa la inexistència de mercats exteriors i, per tant, la impossibilitat d’obtenir una certa plusvàlua Contrari a la industrialització a gran escala, era partidari de la petita producció i del petit comerç, i idealitzà l' obščina camperola Les seves idees —exposades en diverses revistes i diversos escrits, com Sud’by kapitalitzma v Rossii ‘Els destins del capitalisme a Rússia’, 1822, Krest’ janskaja obščina ‘L' obščina camperola’, 1892— foren durament criticades per Lenin

El 1896 publicà Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite i el 1916 Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit Dirigí el Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón 1907-09 i collaborà en els diaris i revistes del seu entorn La seva peculiar condició lingüística i el seu esperit obert el dugueren a un estret contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans, a través de Pere Bosch i Gimpera, i amb Mossèn Alcover i Francesc de BMoll

Estudià dret a Barcelona Fou collaborador de Lo Sometent i d’altres revistes de Reus amb el pseudònim Lluís de Gonzaga Secretari de la legació espanyola al Vaticà, a Costa Rica i a Berna, es destacà per la seva tasca humanitària, a la Societat de Nacions, a favor dels presos i els ferits de la Primera Guerra Mundial Publicà obres com Suiza y el progreso social 1931, La embajada de Saavedra Fajardo en Suiza Apuntes históricos 1639-1642 1931 i Apuntes hispano-suizos 1931

A més d’una nombrosa contribució en diverses revistes del País Basc, sobresurt la seva obra teatral De la seva producció destaquen Bordaxuri , basada en el bertsolari d’aquest nom que morí a galeres Hiru Zireu ‘Eren tres’, sobre el problema de l’emigració, i Sempere'n gertatua , que narra un cas d’assassinat, totes tres, i algunes més, publicades el 1962 La seva obra principal és, potser, Matalaz 1968, sobre les aventures d’un capellà suletí que lluità contra el centralisme francès durant el s XVIII

Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98

La publicació del seus escrits sobre teatre, quan era universitari a Oxford, He That Plays the King ‘Ell que fa el paper del rei’, 1950 representà un revulsiu pel teatre convencional de després de la Segona Guerra Mundial Fou qui més ajudà la generació dels angry young men a través de les revistes on publicava les seves crítiques Director literari del Teatre Nacional britànic, fou contrari a la censura, i ideà una de les comèdies eròtiques de més èxit dels anys setanta, Oh, Calcutta 1969

Llicenciat 1890 i doctor 1892 en medicina, collaborà en diverses revistes literàries de València i Madrid Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar 1901, que dedicà a VBlasco i Ibáñez Obtingué la flor natural dels jocs florals de València 1889