Resultats de la cerca
Es mostren 1955 resultats
Club Nàutic Costa Brava
Vela
Club de vela de Palamós.
Fundat i federat l’any 1946, la seva activitat començà real-ment el 1958, a la caseta de la Societat Espanyola de Salvament El 1967 inicià les obres d’ampliació de les installacions, en les quals es guanyà terreny al mar Organitzà regates per les aigües de Palamós i el 1970, a causa de la gran activitat del club, creà el Club de Vela de Palamós per gestio-nar millor les activitats de vela El club seguí collaborant en l’organització de regates estatals i internacionals La seva activitat principal, però, és subministrar serveis a les embarcacions El 2008 es publicà el llibre Club…
Manoli Garcia Climent
Voleibol
Jugadora i entrenadora de voleibol.
Jugà al CV Cornellà i, a partir del 1982, entrenà el primer equip En el seu debut com a tècnica aconseguí la Lliga i la Copa de la Reina, primer doblet en la història del voleibol femení català La temporada següent, després de la fusió amb el RCD Espanyol, seguí com a entrenadora del nou Espanyol-Cornellà, amb el qual guanyà una altra Lliga 1985 i dues Copes de la Reina 1984, 1985 El 1986, després d’un breu parèntesi, tornà a dirigir l’equip Al mateix temps, entrenà també l’equip juvenil del club A partir del 1991 es dedicà exclusivament a l’equip juvenil, amb el qual guanyà el…
magdalena
Cristianisme
Membre dels convents dedicats a Santa Maria Magdalena formats, de bon principi, per a la reclusió de les anomenades repenedides
.
El més antic és el de Santa Maria Magdalena de València, erigit vers el 1240, que seguí la regla de sant Agustí, fins que el 1286 adoptà la de sant Domènec Poc temps després es fusionà amb els convents dels servites 1297 i el de pecadores repenedides 1416 El convent de Barcelona existia a mitjan s XIV, en una capelleta pròxima a la riera de Sant Joan Entre el 1365 i el 1372 el Consell de Cent patrocinà l’erecció d’una nova casa, amb la qual es fusionà el 1450 el monestir de Conangle les Masies de Roda i un altre de situat prop de Terrassa, al Puig Barral 1535 El 1880 el convent…
Manuel Buenacasa
Història
Periodisme
Economia
Dirigent sindicalista i periodista.
Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un…
Benedetto da Maiano
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Es formà amb el seu germà gran Giuliano Es dedicà preferentment als treballs de fusta i a l’escultura ornamental de marbre A Florència executà les obres més representatives Sant Joan amb putti 1476-81 a la porta de la Sala dei Gigli del Palazzo della Signoria, bust del comerciant Pietro Mellini 1474 Museo del Bargello i sobretot la trona de Santa Croce 1472-75, amb cinc relleus sobre la vida de sant Francesc Seguí amb personalitat la línia donatelliana a través de la influència dels germans Rossellino El 1489 planejà, seguint directrius brunelleschianes, el palau que li encomanà…
Felip Farinós i Tortosa
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Antoni Marzo Al cap de vint-i-cinc anys d’activitat obrí un taller, on, sol o amb el seu germà Carmel, féu nombrosos monuments funeraris Excellent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de dues-centes imatges, esparses pel País Valencià, Pamplona, Saragossa i Montevideo sobresurten el Davallament església de Sant Francesc, Oriola i l' Oració a l’hort, de Sagunt La seva obra més ambiciosa fou la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que componien el retaule major de la seu de València Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles Seguí…
Enric V
Història
Emperador romanogermànic (1106-25).
Rei de Germània 1099, s’insurgí 1104, amb l’ajut de l’Església i la noblesa, contra el seu pare, Enric IV, del qual, però, seguí la mateixa política d’intervenció en els nomenaments eclesiàstics A Sutri, obligà el papa Pasqual II a renunciar a les investidures 1111, i es féu proclamar emperador Els bisbes alemanys, tanmateix, s’oposaren a l’acord, i al sínode del Laterà de l’any següent el papa es retractà Abandonat dels seus antics amics, Enric V signà el concordat de Worms 1122 amb el papa Calixt II, pel qual es comprometia a garantir la llibertat de les eleccions episcopals…
William Wyler
William Wyler
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic nord-americà d’origen alsacià.
D’una sòlida formació tècnica, destacà primerament com a excellent adaptador d’obres literàries Jezebel 1938, Wuthering Heights 1939 premi de la crítica de Nova York, The Little Foxes 1941, etc Seguí després una línia més personal, amb títols com Mrs Miniver 1942 Oscar a la millor pellícula i a la millor direcció, The Best Years of Our Lives 1946 Oscar a la millor direcció i premi de la crítica de Nova York, Detective Story 1951, Roman Holiday 1953, Friendly Persuasion premi del festival de Canes 1957, Ben Hur 1959 Oscar al millor director i premi de la crítica al millor film de…
Joan Corrales i Miralles

Joan Corrales i Miralles
© Família Corrales
Educació
Mestre i pedagog.
Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important…
Hermann Hesse
Literatura alemanya
Novel·lista alemany.
De família pietista, es revoltà contra la rigidesa religiosa i fugí de casa Installat a Basilea 1899, es naturalitzà suís 1921 A les novelles Peter Camenzind 1904 i Unterm Rad ‘Sota la roda’, 1906 presenta la revolta dels fills contra els pares Viatjà a l’Índia 1911 i seguí des de fora la Primera Guerra Mundial la inquietud que li provocà restà plasmada a Demian 1919 Escriví encara Siddharta 1922, Der Steppenwolf ‘El llop de les praderies’, 1927 i Das Glasperlenspiel ‘El joc de perles de vidre’, 1943 El 1946 obtingué el premi Nobel D’un pessimisme turmentat, plantà cara amb l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina