Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
baronia d’Andilla
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Andilla (Serrans), concedida per Jaume I el 1237 al seu reboster major, Eiximèn Peres.
A mitjan segle XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor…
baronia de Lés

Capella de Sant Blai, de l’antiga baronia de Lés (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Lés (Vall d’Aran) que el 1478 fou concedida a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan
baronia de Castre
Història
Jurisdicció senyorial creada per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre
vers el 1250.
Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo
ducat de Francavilla
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1555 a Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, príncep de Melito.
Passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, als Téllez-Girón i als Arteaga, ducs de l’Infantado
saltus
Dret romà
Gran propietat senyorial regida per un procurator independent de l’autoritat territorial municipal, destinada normalment al pasturatge o a la caça.
Les més grans extensions eren a l’Àfrica La llei en permetia un arrendament de conreu per petites parcelles, dret que esdevingué de possessió a partir de la lex hadriana de saltibus d’Adrià s II
baronia de Montnegre
Història
Jurisdicció senyorial del Vallès Oriental, vinculada a la família Gualba, que comprenia els termes de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba.
El castell de Montnegre s’alçava prop de l’església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d’ésser habitat des del s XIV
ducat de Medina Sidonia
Història
Títol senyorial concedit, a Castella (1445), a Juan Alonso de Guzmán el Bueno y de Figueroa (1410-68), comte de Niebla.
Fou quadrinet seu i setè duc Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y de Sotomayor , avi del novè duc, Gaspar de Guzmán el Bueno y de Sandoval Guzmán , pare de l’onzè duc i lloctinent de Catalunya, Juan Claros Alfonso Pérez de Guzmán el Bueno y Fernández de Córdoba El títol, en morir el seu besnet 1777, passà als Álvarez de Toledo L’actual duquessa, María Isabel Álvarez de Toledo y Maura nascuda el 1936, mantingué una actitud crítica davant el règim franquista
ducat de Lécera
Història
Títol senyorial concedit el 1493 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, senyor de Lécera i primer duc d’Híxar.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda, el 1599, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, duc d’Híxar Passà als Silva, marquesos d’Alenquer i d’Orani
baronia d’Escornalbou
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166).
Al s XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina