Resultats de la cerca
Es mostren 1993 resultats
Carles X de Suècia
Història
Rei de Suècia (1645-60).
Fill del comte palatí Joan Casimir I de Kleeburg i de Caterina, filla de Carles IX de Suècia Es destacà com a militar durant la guerra dels Trenta Anys Pujà al tron en abdicar la seva cosina Cristina 1654 Declarada la guerra a Polònia, se’n proclamà rei el 1655, i ocupà l’est de Prússia Però la resistència dels polonesos i l’inici de les hostilitats per part de Rússia 1656 i Dinamarca 1657 dificultà la seva posició Carles ocupà, però, en una brillant campanya militar, Jutlàndia i travessà els Belt glaçats, i els danesos hagueren de cedir 1658 les províncies d’Escània i Bohuslän…
Xi Jiang
Riu
Riu de la Xina meridional (2.100 km).
Format a Guiping, al zizhiqu de Guangxi Shuang, per la confluència del Hongshui He i el Yu Jiang, que neixen al Yunnan oriental Flueix en direcció E, travessa Wuzhou i penetra a la plana de Guangdong, on es divideix en nombroses branques i forma un gran delta abans de desembocar a la mar de la Xina Meridional, entre Hong Kong i Macau Una d’aquestes branques rep l’aigua del Bei Jiang i dona origen al riu de Canton, mentre que la massa principal d’aigües desguassa al delta de Canton i, sobretot, a l’W de Macau Té un cabal de 8700 m 3 /s, i n'ateny 59000 durant la crescuda És navegable des de…
Prip’at’
Riu
Riu d’Europa oriental.
Afluent del Dnièper , al llarg del seu curs 775 km de longitud i 114300 km 2 de conca recorre Bielorússia i Ucraïna Neix al NW de Kovel’, a l’ oblast’ de Volínia, i travessa les terres de Polèsia La seva alimentació és mixta, bé que preval la de neu Es glaça a mitjan desembre i es desglaça al final de març Té un cabal mitjà a la desembocadura de 460 mn/s i un màxim de 6000 mn/s És navegable, des de la desembocadura, al llarg de 500 km, i és unit per canals amb els rius Bug i Neman Els seus afluents principals són els rius Styr’, Goryn’, Jasel’da i Ptič Passa per les ciutats de Pinsk, Petrikov…
centre de simetria
Mineralogia i petrografia
Un punt tal, que qualsevol recta que el travessa passa per punts equidistants del centre a ambdós costats.
El centre genera parells de cares i arestes paralleles i oposades simetria
Pečora
Riu
Riu del NE de la Rússia europea (1 809 km de longitud i 322 000 km2 de conca).
Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és…
camí d’en Kane

Camí d’en Kane (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Camí ral de Maó a Ciutadella fet construir pel governador britànic Richard Kane; iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.
Tenia 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos 9,14 m Les obres foren dirigides per William Scholy És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn Fou restaurat en 1800-01 Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins el 1900, any en què hom acabà l’actual carretera Es conserva una part del seu tram inicial, entre els voltants de Maó i es Mercadal Travessa gran part del camp interior de l’illa i al llarg del seu recorregut es troben exemples de l’arquitectura rural menorquina És utilitzat com a espai lúdic de passeig A partir d’es Mercadal, la via es perd, tot i que…
cordal

Cordal del violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons, generalment els cordòfons amb mànec, peça solta on es fixen els extrems de les cordes de la banda oposada a les clavilles.
Sol ser d’una fusta dura i resistent, banús o xicranda, per poder suportar la tensió del cordam Travat de diferents maneres a la caixa de l’instrument, és lleugerament corbat, seguint la forma del pont per repartir la pressió de les cordes sobre aquest de manera més uniforme Té unes petites perforacions per a lligar-hi les cordes Alguns cordals, com el dels violins, es lliguen amb una baga a un botó d’altres es traven amb una peça de fusta, fixada a la caixa, que els travessa En els instruments de la família dels violins, s’hi afegeixen diferents mecanismes per ajustar l’afinació, anomenats…
Cursa del Llop
Altres esports
Competició poliesportiva de resistència que es disputa anualment en diferents indrets de les Terres de l’Ebre des del 2004.
Enric Colomé, el seu fundador, en dirigeix l’organització des de l’Associació Cultural i Esportiva Cursa del Llop Iltirca Es disputa en dues jornades consecutives i consta de sis etapes diferents 180 km de cursa en bicicleta, 32 km de cursa de muntanya a peu, 16 km en caiac de mar, 24 km en caiac de riu, una mitja marató atlètica de pujada al Caro i una travessa als Ports en bicicleta tot terreny de 110 km A més de la classificació individual completa, també hi ha quatre modalitats diferents de participació completa individual amb recorreguts curts, parcial individual, per relleus i per…
el Llobregat d’Empordà

Vista parcial del riu Llobregat d’Empordà, al seu pas pel municipi de la Jonquera
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Alt Empordà, que recull les aigües de la major part del vessant sud de l’Albera i que aflueix a la Muga dins el terme de Peralada.
Es forma al pic de Llobregat 918 m alt, a l’E del coll del Pertús Passa per la Jonquera, i rep per l’esquerra la riera de Torrelles i l’Orlina, amb la riera d’Anyet —procedent del puig Neulós 1 249 m alt—, i per la dreta el Ricardell El seu vessant és establert en el granit i les llicorelles del muntanyam de l’Albera només el Ricardell travessa les escates alpines de Biure En la seva part baixa, tots aquests cursos es fonen en la plana quaternària de l’Alt Empordà, on es fan els vinyars de Peralada El cabal ha estat estimat en 3,2 m 3 /s, i és exclusivament nodrit de les pluges equinoccials i…
màquina de cosir
Indústria tèxtil
Màquina que permet de cosir amb una gran rapidesa i uniformitat.
És impulsada per un moviment rotatiu que pot provenir d’un motor o bé d’una palanca, unida a un sistema biela-manovella i impellida per l’usuari La màquina té una agulla que puja i baixa travessant la roba aquesta agulla té un forat prop de la punta, per on passa el fil de cosir La roba és subjectada per premsateles al moment que l’agulla la travessa amb el fil aquest fa un bucle que és travessat per un altre fil mitjançant un sistema de llançadora En pujar l’agulla s’alça el premsateles i una peça dentada fa avançar la tela per una altra puntada Hi ha molts tipus de màquines de cosir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina