Resultats de la cerca
Es mostren 1405 resultats
Emili Giralt i Raventós
Emili Giralt i Raventós
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Es llicencià el 1951 Deixeble de Jaume Vicens i Vives, fou lector de castellà a Durham 1954-55, professor a la Universitat de Barcelona 1959, catedràtic d’història contemporània a València 1966 i, des del 1971, de la de Barcelona S’especialitzà en l’estudi de la població, història agrària i els moviments socials als Països Catalans D’entre els seus estudis cal destacar La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII 1956-59 i, en collaboració amb Jordi Nadal, La population catalane de 1553 à 1717 1960, Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad preindustrial 1963 i La…
Joan de Copons i de Tamarit
Història
Comanador de Sant Joan.
Oncle de Ramon de Copons i de Grimau, durant la Guerra dels Segadors fou destacat a Tivenys pel comte de Savallà, amb el terç de la vegueria de Tortosa per impedir el pas cap a Tarragona del marquès de Los Vélez, alhora que ho feien Ramon de Guimerà a Xerta i Josep de Margarit i de Biure a Tivissa 1640 Aconseguí només de prendre per assalt Horta de Sant Joan, amb l’ajuda de les companyies de miquelets del capità Cabanyes El 1642, a les ordres del mariscal La Motte, caigué mortalment ferit a la batalla de l’hostal de la Grua, prop de Sant Celoni
Pere de Copons i de Copons
Cristianisme
Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53).
Ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya, durant el seu episcopat a Girona publicà Espiritual recreo de l’ànima per a exercitar-la a alabar i servir a Déu sd A Tarragona destinà una part de les rendes als pobres i convocà quatre concilis provincials 1733, 1738, 1745 i 1752 Era germà d’ Agustí de Copons
Jaume Coll
Historiografia
Historiador franciscà.
Fou lector, definidor, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 1738, Traducción de la vida del V Buenaventura Gran 1733 i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba 1725
Manuel Juliachs i Mata
Història
Política
Polític.
Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà part de l’…
Fèlix Janer i Bertran
Metge.
Estudià a Cervera, on fou catedràtic 1807 A Barcelona dirigí el Collegi de Medicina i Cirurgia 1843 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres 1837 El 1847 passà com a catedràtic a Madrid Havia estat diputat a corts en 1820-21 i el 1840 Publicà, entre altres obres, Elementos de moral médica 1831 i Tratado general y particular de las calenturas 1861
Jaume Huguet
Pintura
Pintor, sense cap mena de parentiu amb el gran quatrecentista.
Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606
Lluís Maria Güell i Cortina
Paisatge, de Lluís Maria Güell (col·lecció J. Serra)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats, joieria,…
Lambert Escaler i Milà
Mirall, de Lambert Escaler
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Escultura
Teatre
Literatura catalana
Escultor, decorador i comediògraf.
Nebot del dibuixant Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat la gran…
,
Ignasi Elias i Font
Economia
Teatre
Empresari teatral.
El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli Feu construir els teatres del Prat Català 1864 i Novetats 1885, dels quals fou empresari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina