Resultats de la cerca

A Barcelona val 1/2 mujada 24,48 a La quartera nova és de 1500 canes quadrades 36,27 a a molts llocs val 1225 canes quadrades 29,77 a i a altres 1200, 1012 1/2 o 1600 La quartera de terra és pròpia de la Vall d’Aran 6,77 a, la quartera de puny , de Sant Esteve d’En Bas 29,77 a, i la quartera de vinya , del Vallès 36,72 a

Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya

Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…

De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu…

La producció vinícola es troba dins la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres També hi ha arbres fruiters 50 ha i hortalisses 40 ha La ramaderia ovina 70 caps aprofita els herbatges de la depressió Hom aprofita també les argiles pliocèniques de la plana per a la fabricació de materials de construcció teules i rajoles La població es mantingué estacionària al voltant dels 1 000 h durant la primera meitat del segle XX a partir del 1962 s’incrementà El poble 2 843 h agl 1981 78 m alt, al voltant de l’antic castell de Santa…

Centre comercial dels productes agrícoles de la província vinya, olives i fruita Indústries del vidre, tabac, joguines i productes derivats de l’agricultura Té universitat, fundada l’any 1956, i és un nus important de comunicacions Conserva nombrosos monuments barrocs la catedral 1659-70, la basílica de la Santa Croce 1549-1695 i el seminari 1694-1709 Antiga colònia romana, fou objecte de contínues lluites entre longobards, àrabs i bizantins El 1463 fou unida al regne de Nàpols

És autoritzat en fruiters, ametller, vinya, cereals i bleda-rave Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat tòxic per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza

Neix a la serra de Gredos, on drena una àrea de cereals i de vinya canvia bruscament la direcció E per la SW vers el Tajo, i rega l’horta de Talavera de la Reina, prop d’on desemboca Té un cabal de 14,72 m 3 /s, i el seu règim és pluvionival És aprofitat per diverses hidrocentrals mogudes pels pantans de La Charca del Cura, San Juan, Burguillo i Las Picadas, entre d’altres

El 1878 fundà la revista Crónica Científica , que dirigí Arran de l’aparició de la filloxera, s’especialitzà en enologia i dirigí la revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el seu suplement català La Pagesia 1888-93 El 1892 fundà la publicació La viña americana i collaborà en revistes catalanes i franceses Dirigí la Companyia General d’Electricitat de Barcelona i publicà obres de tema agrícola, com Les malures de la vinya 1887

És el centre de la comarca del Campo de Cariñena , important per la seva producció vinatera més de 20 000 ha són dedicades al monoconreu de la vinya, que, gràcies als bons sòls detrítics i a la sequedat del clima, dóna vins d’alta graduació de 15° a 17° El 1932 s’hi installà l’estació enològica el 1944, el primer celler-cooperativa, i el 1960, el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Cariñena, que ha contribuït a una millor comercialització