Resultats de la cerca

Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou…

Estudià a Budapest i al Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1929 presentà el seu Concert per a violí núm 1 Visqué a París des del 1931 i a Londres a partir del 1935 Ja en aquests anys les seves obres eren interpretades a Europa i Amèrica El 1940 es traslladà als Estats Units i, installat a Hollywood fou contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, on treballà per molt temps Dedicat a la composició de música per al cinema fou premiat amb l’Oscar en tres ocasions, per Spellbound 1945, A Double Life 1947 i Ben-Hur 1959 Demostrà el seu classicisme simfònic en films com Quo Vadis 1951,…

Estudià amb Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa i amplià els seus estudis amb Paul Dukas, a París Es dedicà a l’ensenyament de piano, violí, harmonia, composició i instrumentació Fou director d’orquestra de l’Associació Catalana d’Artistes —de la qual fou fundador 1920— i de l’orfeó Schola Cantorum, de Gràcia Dirigí l’Agrupació Coral de Música Antiga Durant la República fou president de la Federació de Sindicats de Músics de Catalunya Entre les obres que escriví destaca un Trio en sol menor per a corda, la Sonata en re menor per a violí i piano, un Scherzo…

Creà variacions per a orgue sobre temes populars Compongué 21 concerts còmics, síntesi de la suite francesa i del concert italià amb influència de la forma de la simfonia Escriví mètodes sobre tècnica instrumental per a violí i per a flauta

Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la…

Fou deixeble d’Alfred Marchot, a Brusselles Féu concerts a Europa, Àfrica i Amèrica, sol o amb orquestra, i esdevingué una figura popular en els medis artístics barcelonins, especialment en el Cercle Artístic Fou professor de violí de l’Escola Municipal de Barcelona

Estudià a Viena i a París amb Delibes Aviat inicià una carrera de concertista que el féu famós arreu del món Escriví operetes i obres lleugeres per a violí i piano, com Schön Rosmarin, Caprice viennois, etc, que han restat al repertori

Estudià amb Òscar Esplà i amplià estudis a París El 1930 estrenà el ballet La romería de los cornudos , considerat la seva obra mestra Fou crític de La Gaceta Literaria Deixà també un Concierto militar per a violí i orquestra, música de cambra i cançons

És autor del ballet Le voile des fées 1914, del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe 1923, i de Les bruixes del Cadí , peça per a violí i piano Deixà inèdita una gran part de la seva obra

Format amb Monteverdi, anà a Dresden, on, a les ordres de Schütz, dirigí l’orquestra de l’elector de Saxònia 1625-29 Difongué el violí per Alemanya i hi introduí importants innovacions tècniques, que es reflecteixen en les seves sonates, les seves danses, etc