Resultats de la cerca
Es mostren 1755 resultats
Thomas Cochrane
Història
Comte de Dundonald.
Marí anglès, lluità contra els EUA i contra Napoleó Elegit diputat, inicià una campanya contra la corrupció a la marina, per la qual cosa fou deposat dels seus càrrecs i empresonat Comandà l’armada de Xile i el Perú, i després la del Brasil, en la lluita per la independència Havent tornat a Europa, dirigí la flota grega contra els turcs Quant tornà a Anglaterra fou rehabilitat i aconseguí el grau d’almirall
charango

Charango bolivià del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada semblant a una guitarra petita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec Té cinc cordes dobles, actualment de metall, i la caixa de ressonància, de forma bombada, sol estar feta amb l’armadura d’un armadillo, o amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma És popular a la zona andina de l’Amèrica del Sud, especialment entre els indis de Bolívia i el Perú, al nord de Xile i al nord de l’Argentina
Domènec Guansé i Salesas
Literatura catalana
Novel·lista, dramaturg, crític literari, assagista i traductor.
Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats…
Josep de Campderrós
Música
Compositor i mestre de capella català.
El 1793 s’establí a Xile, on fou mestre de capella de la catedral de Santiago fins a la seva mort Aviat es convertí en un dels compositors més rellevants de la colònia, i influí sobre la vida musical del país de la darreria de l’època colonial Emprà el baix xifrat en nombroses composicions, que palesen un estil preclàssic A la seu de Santiago s’ha conservat una vuitantena d’obres seves, entre les quals hi ha villancicos , misses, salms i lamentacions
xinxilla

Xinxilla
Josh More (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels rosegadors i de la superfamília dels histricòids, de la família dels xinxíl·lids, d’uns 20-30 cm de longitud, amb els ulls grossos i les orelles arrodonides, monògam i amb el pelatge de pèl llarg, sedós i molt suau, un dels més apreciats en pelleteria.
Habita en zones restringides dels Andes de Xile i del Perú, a una altitud de 3000-5000 m, especialment en paratges rocallosos, però pràcticament s’han extingit en estat salvatge, a causa de la intensa caça de què són objecte des de fa uns quants segles per obtenir-ne la pell Abans hom les podia trobar, en poblacions de molts individus, per tota la zona andina Actualment existeixen granges de xinxilles a diversos indrets del món que garanteixen les necessitats del mercat
Mendoza
Ciutat
Capital de la província de Mendoza, Argentina.
Nus de comunicacions entre la Pampa i les valls andines, és també la primera ciutat vinícola del país Hi són importants també la indústria tèxtil i l’alimentària Té universitat i aeroport Fundada el 1561 per Pedro del Castillo, Pertangué al territori de Xile fins a la creació del vicereialme del Riu de la Plata 1776 El 1861 fou destruïda per un terratrèmol El ferrocarril que la uní amb Buenos Aires darreria del s XIX contribuí al seu ràpid desenvolupament
discrasita
Mineralogia i petrografia
Antimonur d’argent, Ag3Sb.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà
Mariano Picón Salas
Literatura
Assagista, crític i narrador veneçolà.
Professor en diversos centres universitaris de Veneçuela, de Xile i dels EUA, fou ambaixador a Colòmbia 1947-48, al Brasil 1958-59 i a Mèxic 1963, rector de la Universitat de Caracas 1951-58 i delegat davant la UNESCO 1959 Collaborador de La Nación Buenos Aires, Cuadernos Americanos Mèxic, Revista Nacional de Cultura Caracas, entre les seves publicacions es destaquen De la conquista a la independencia 1944, Pedro Claver, el santo de los esclavos 1950, Los tratos de la noche 1955
Juan Manuel de Mendoza-Luna y Manrique
Història
Marquès de Montesclaros, gran d’Espanya i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda
Josep Antoni de Moixó i de Francolí
Dret
Advocat.
Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina