Resultats de la cerca
Es mostren 330808 resultats
Michael Davitt
Història
Política
Polític i revolucionari irlandès.
Membre del moviment fenià des del 1865, el 1879 fundà la lliga agrària d’Irlanda, però fou empresonat fins el 1885 Fou diputat al parlament britànic el 1892 i el 1893 i entre el 1895 i el 1899 Fou d’idees socialistes, nacionalistes i anticlericals, i exigí la nacionalització de les terres Escriví The Fall of Feudalism in Ireland 1904
Pietro Paolo da Montalbergo
Pintura
Economia
Pintor i comerciant.
Establert a Barcelona vers el 1548 Collaborà amb Pere Serafí, Pietro Morone i altres i féu obres individuals a Barcelona, Tarragona, Malla i Pineda Fou expert en art, i destacà especialment per la seva activitat d’importació i exportació amb Itàlia de diversos productes, entre els quals llibres, guadamassils i, especialment, làmines i gravats, que influïren considerablement en els corrents estètics locals
Frederic Molina i Alberó
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja i amplià estudis a París Viatjà pels Països Baixos, Itàlia, el nord d’Àfrica i Amèrica Exposà a Niça, París i l’Havana 1933 i a Barcelona des del 1942, València, Madrid, etc Treballà molt a Mallorca És autor de retrats, natures mortes, temes religiosos i murals sales del Cercle Mallorquí en un estil realista convencional
Francesc Micó
Botànica
Botànic.
Estudià medicina i farmàcia a Salamanca i exercí la medicina a Barcelona Capdavanter de la botànica catalana, herboritzà per Catalunya, Castella i Extremadura Descobrí una trentena d’espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Dalechamps i que aquest descriví en la Historia generalis plantarum 1587 cal remarcar, en especial, l’orella d’os Ramonda myconi Hom li dedicà el gènere Miconia
William A. Wellman
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Participà com a aviador en la Primera Guerra Mundial, la qual cosa marca alguns dels seus millors films bèllics Wings 1927 o Lafayette Escadrille 1958 És autor d’excellents westerns com The Ox-Bow Incident 1943 i Yellow Sky 1948, entre d’altres, i de comèdies dramàtiques com A Star is Born 1937, per la qual rebé un Oscar al millor guió
Mario Rapisardi
Literatura catalana
Poeta.
És considerat el poeta oficial de la seva ciutat Polemitzà amb Carducci 1881, que l’acusava d’haver-lo ofès en un poema, Lucifero La seva obra és recollida a Poemi, liriche e traduzioni , publicada el 1912 El poeta hi canta el progrés i els ideals del socialisme en estil declamatori i antiquat Són millors les líriques, Ricordanze , d’estil parnassià
Thomas Harper Ince
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic nord-americà.
Autodidacte, els seus films es caracteritzen per l’agilitat de les històries i per l’amor que mostren a l’home i a la natura Convertí el western en un art veritable i el cow-boy en un personatge mític Realitzà The Dream 1911, The Deserter 1911, The Battle of Gettysburg 1913, The Typhoon 1914, The Coward 1915 i Civilization 1916
William Huggins
Astronomia
Astrònom anglès.
El 1864 estudià espectroscòpicament per primera vegada les característiques d’una nebulosa gasosa, i poc després demostrà que la cua dels cometes conté hidrocarburs gasosos El 1868 calculà la velocitat d’allunyament de Sírius, i provà experimentalment la possibilitat d’utilitzar l’efecte Doppler-Fizeau per a determinar les velocitats radials dels estels Publicà Atlas of Representative Stellar Spectra 1899
Maurice Martenot
Educació
Enginyer i pedagog francès.
Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952
Bruno Maderna
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965