Resultats de la cerca
Es mostren 330804 resultats
William Huggins
Astronomia
Astrònom anglès.
El 1864 estudià espectroscòpicament per primera vegada les característiques d’una nebulosa gasosa, i poc després demostrà que la cua dels cometes conté hidrocarburs gasosos El 1868 calculà la velocitat d’allunyament de Sírius, i provà experimentalment la possibilitat d’utilitzar l’efecte Doppler-Fizeau per a determinar les velocitats radials dels estels Publicà Atlas of Representative Stellar Spectra 1899
Michael Davitt
Història
Política
Polític i revolucionari irlandès.
Membre del moviment fenià des del 1865, el 1879 fundà la lliga agrària d’Irlanda, però fou empresonat fins el 1885 Fou diputat al parlament britànic el 1892 i el 1893 i entre el 1895 i el 1899 Fou d’idees socialistes, nacionalistes i anticlericals, i exigí la nacionalització de les terres Escriví The Fall of Feudalism in Ireland 1904
nota pien
Música
Nota ornamental que ocupa una funció secundària en un sistema musical.
Així, per exemple, en un sistema pentatònic do, re, mi, sol, la poden existir amb aquesta funció ornamental les notes pien fa♯ i si, i no es consideren notes constitutives del sistema, que per aquesta raó continua considerant-se pentatònic Originalment l’expressió s’aplicava a la música xinesa, però últimament els musicòlegs han estès el seu domini a altres tipus de música
soprano
Música
La tessitura més aguda.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta soprano, saxòfon soprano- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més agut, que s’anomena sopranino Aplicat a les veus humanes, nom que rep la més aguda S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura
Samsó Arbús
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas
Eduard Anseele
Història
Política
Polític flamenc.
El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals Fou diputat socialista al parlament 1894 i ministre 1920 1925-27 1930
Joan Manuel Martínez Garcia
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Començà com a redactor del setmanari Barcelona Deportiva el 1968 i, el 1972, entrà a La Vanguardia , on s’especialitzà en hoquei sobre patins i cobrí la informació del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol fins al final dels anys noranta També collaborà, informant d’hoquei sobre patins, amb l’agència EFE, Ràdio Nacional d’Espanya i Ràdio Reus
José María Gómez Fernández
Handbol
Jugador d’handbol.
Pivot Jugà al Club Balonmano Granollers quan l’equip vallesà guanyà la primera edició de la Recopa 1976, el primer títol continental d’un club adscrit a la Federació Espanyola i el primer partit d’handbol televisat en directe per Televisió Espanyola Posteriorment fitxà pel FC Barcelona 1979-81 procedent del Calpisa alacantí 1977-79 Fou internacional absolut amb Espanya una vegada
Laura Álvarez Soro
Handbol
Jugadora d’handbol.
Lateral esquerra golejadora que jugà al Club Esportiu Castelldefels La temporada 2003-04 ascendí a divisió d’honor i l’any següent guanyà la Lliga Catalana 2005 Fou internacio-nal amb la selecció espanyola juvenil en sis ocasions En categoria sènior, jugà diversos partits amb la selecció catalana El 2008 rebé la insígnia d’argent de la Federació Catalana d’Handbol
muntar les creus
Indústria tèxtil
En els telers a mà, fer córrer les dues canyes o creus de l’ordit per tota la llargària del seu estès fins a col·locar-les vora el plegador d’ordit cada vegada que, a causa del desenrotllament d’aquest darrer, les creus arriben a ésser massa a prop dels lliços o del cos jacquard i dificulten el tissatge.