Resultats de la cerca

Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907

Professor a Lilla i a la Sorbona, i autor de treballs sobre musicologia, el seu pensament és també descriptiu i melodiós, centrat en l’home i en l’obra creadora el “quasi no-res”, o l’impossible realitzat Ha escrit L’ironie 1936, Le mal 1947, Philosophie première Introduction à une philosophie du “presque” 1954, Le pardon 1967

Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí

Fill d’Elionor d’Arborea i de Brancaleó Dòria Era un infant quan succeí el seu germà Frederic I, el 1387, i la regència fou exercida per la seva mare fins que morí, el 1404 Amb el seu pare, Brancaleó, continuà coratjosament la lluita contra la dominació catalana en temps del rei Martí, fins que aquest morí, el 1407

Doctorat a Roma en filosofia i teologia, fou professor a Blaj Ordenat el 1794, es dedicà a ensenyar gramàtica a nois camperols i obrers Féu investigacions d’història eclesiàstica i de filologia romaneses —afirmà l’origen llatí del romanès— i publicà Istoria pentru inceputul românilor în Dachiia ‘Història dels orígens dels romanesos a Dàcia’, 1812, entre altres

És autor del poema Śiśupālavadha ‘L’assassinat de Śiśupāla’, en vint cants, inspirat en un episodi molt conegut del llibre tercer del Mahābhārata, escrit, seguint el gust del temps, en un estil artificiós i complicat que arriba a fer-ne difícil la comprensió El poema és emprat sovint com a model en els diversos tractats indis d’art poètica

Poeta líric, irònic però tolerant i alhora internacionalista humanitari, contribuí al triomf del neoromanticisme sobre el realisme al seu país juntament amb la seva obra cabdal, Helkavirsiä ‘Cants Helka’, 1903-06, recull de balades i llegendes populars, cal destacar Bellerophon ‘L’arpa del vent’, 1919 Excellí també com a dramaturg Naamioitia , ‘Màscares’, 1905-11, crític literari i cronista polític

El 1846 descobrí Tritó, satèllit de Saturn, i dos anys després n'observà un altre satèllit, Hiperíon, dos dies després d’haver estat descobert per WC Bond als EUA El 1851 descobrí dos nous satèllits d’Urà, Ariel i Umbriel El 1864 dirigí la construcció d’un telescopi reflector d’1,32 m a La Valletta Malta

Estudià a Amsterdam, Montpeller i París i aconseguí una solidíssima formació humanística i universal Estudià i edità la majoria dels autors grecs antics Intervingué, també, en la “qüestió de la llengua” grec , però proposà una solució intermèdia i ambigua que, probablement, fou mal interpretada Encoratjà constantment els seus compatriotes a emprendre la lluita contra l’opressió dels turcs

Actuà, entre d’altres, a La vocce di la luna 1989, de FFellini Ha dirigit Tu mi turbi 1983, Non ci resta che piangere 1984, Il piccolo diavolo 1988, Johnny Stecchino 1991, Il mostro 1994, La vita è bella 1998, premiada a Canes i amb dos Oscar, Pinnocchio 2002 i La tigre e la neve 2005