Resultats de la cerca

Fou el primer a incorporar els moderns corrents sensacionalistes El seu èxit fou immediat, i ja el 1900 el tiratge depassava el milió d’exemplars El 1904 obrí una sucursal a París amb el nom de The Continental Daily Mail Durant el decenni 1920-30 fou considerat com el primer del món, però la seva importància ha minvat El 1985 tenia un tiratge d’1 837 000 exemplars

Arquitecta de formació, s’ha dedicat principalment al món editorial La seva primera novella, Primavera, estiu, etcètera 2011, aconseguí un gran ressò L’any 2014 publicà la seva segona novella, L’altra,  i el 2018 la tercera, El cel no és per a tothom També collabora al diari digital VilaWeb , i el 2015 publicà en el volum No ens calia estudiar tant una selecció dels seus articles en aquest mitjà 

Processat i empresonat per la seva presumta relació amb La Mano Negra 1892, fou indultat el 1900 Esdevingué un propagandista àcrata molt actiu arreu d’Andalusia i publicà, entre d’altres, El abogado del obrero , La aritmética del obrero i La idea anarquista Editor i collaborador d' El Productor i La Anarquía , els darrers temps de la seva vida collaborà en la Revista Blanca Fou assassinat per agents del bàndol nacional

El seu pare i antecessor, Hārūn al-Rašīd, a la seva mort 809, deixà l’imperi dividit entre els seus fills, i l’Iraq restà per a al-Amīn El seu califat es distingí per les continuades lluites que hagué de sostenir contra el seu germà al-Ma'mūn, a qui havia estat assignat el govern del Khorāsān Finalment fou vençut i mort per un soldat d’al-Ma'mūn

A la convenció de Filadèlfia 1787 propugnà el reforçament del poder central i una oligarquia política El partit representava els interessos dels industrials, els comerciants i els banquers del NE i dels terratinents Els dirigents foren AHamilton i JAdams Tingué una certa influència sobre els medis rurals i aconseguí dos cops la presidència GWashington 1793 i JAdams 1796Vers el 1824 s’extingí, i els seus membres passaren al partit republicà

Editat per Publicacions El Món SA, en fou el primer director Lluís Bassets i Sánchez, el qual substituí el 1982 Enric Bastardes i Porcel Posteriorment en foren directors Toni Rodríguez Pujol el 1983, Josep Sarret el 1985, Joan Barril el 1985 i Antoni Puig el 1987 Revista d’informació general amb atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalanes, deixà de publicar-se a l’octubre del 1988

Estudià a Roma, on conegué l’òpera italiana El 1766 anà a Ginebra i el 1767 a París, on combinà l’estil italià i el francès en òperes còmiques d’èxit Le Huron 1768, Lucile 1769, Zémire et Azor 1773, L’amant jaloux 1778, Ricard Coeur de Lion 1784, Guillaume Tell 1791, etc Escriví també quartets, simfonies i un concert per a flauta i orquestra Escriví unes Mémoires 1789-97

El 1943 —conjuntament amb William Hamby— projectà la casa Fairchild, a Nova York, articulant totes les dependències entorn d’un pati Per la seva preocupació a resoldre els problemes que planteja la societat industrial, bàsicament arran dels materials prefabricats, fou un dels arquitectes que prengué part en la famosa taula rodona que convocà The Museum of Modern Art de Nova York, pel febrer del 1948 El 1935 dirigí la revista ArchFor

Collaborà com a crític literari a “Joventut”, L’Atlàntida i El Poble Català , des d’on defensà el sonet Publicà els seus poemes a Catalunya 1903 Amb influència d’Apelles Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d’Annunzio, la seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants La selecció Sonets 1910, a càrrec de Jeroni Zanné, és l’únic llibre publicat

Al principi d’any hi va haver un relleu governamental per la mort sobtada del primer ministre, David Thompson El nou gabinet, encapçalat per Freundel Stuart, va continuar aplicant polítiques de contenció del dèficit i el deute públic, tot esperant que la inversió estrangera i l’augment del turisme permetin retornar al creixement econòmic Per això, al juny, Stuart va viatjar a la Xina per signar diferents acords econòmics