Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Vallverd de Queralt

Vallverd de Queralt (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (637 m alt.) del municipi de Sarral (Conca de Barberà), dins l’antic terme de Montbrió de la Marca .
És situat al SW del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd , que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s’uneix al riu d’Anguera vora Ollers L’església parroquial Sant Joan depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt Hi ha algunes restes de l’antic castell de Vallverd , antigament dit de Bufalla així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073, enderrocat al s XVIII El castell fou venut el 1178 per Estefania, comtessa de Pallars Jussà, al rei Alfons I, el qual el donà el 1191 a Roger de…
Tresserra
Tresserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Vallespir, als contraforts orientals dels Aspres (pla del Rei, 196 m alt), drenats per torrents que es dirigeixen vers el Rard (torrent dels Gorgs), al N, o vers el Tec, límit meridional del terme.
Vora aquest riu s’estén el sector més pla i agrícolament més productiu, el pla de Nidoleres, en part regat, on hi ha el poble de Nidoleres, travessat per la carretera de Perpinyà a Barcelona La part més muntanyosa és coberta de bosc De les 744 ha conreades, 721 ha són de vinya 716 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior hi ha alguns fruiterars 6 ha d’albercoquers, 3 de cirerers i 2 de pereres i 2 ha d’hortalisses Hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979 El poble 318 h agl 1982 140 m alt és situat damunt la línia de turons que separa la…
Campossí
Campossí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, situat al límit amb el Conflent, a la dreta de l’Adasig, aigua avall de Sornià.
El terme presenta els contraforts septentrionals de la roca Gelera 1 100 m alt La supefície agrícola ocupa 148 ha 4 ha de vinya i 143 ha de cereals i farratges, que donen suport a una tradicional ramaderia d’ovins 285 caps L’aspresa del territori i la migradesa de l’economia, exclusivament agrària, han produït pràcticament la despoblació del municipi, que tingué el seu màxim el 1851 351 h El poble 33 h 1982 és situat a 656 m alt, en un planell L’església de Santa Maria s XIV-XVII fou construïda sobre les restes d’un antic castell El 965 fou possessió de Sant Pau de Fenollet, i…
Fuerteventura
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, al SW de Lanzarote, de la qual és separada per l’estret de La Bocayna.
Al S, l’antiga illa de Jandía, avui unida per l’istme de la Pared i que forma la península de Jandía, li dóna l’aspecte allargat que presenta Fuerteventura D’origen volcànic, ofereix un relleu muntanyós, bé que sigui d’escassa altitud Jandía, 802 m Les roques volcàniques i les cendres ocupen la major part de l’illa, per la qual cosa, a part el clima, extremament àrid, és molt pobra i improductiva La seva pobresa es manifesta també en l’escassa població Puerto del Rosario, centre d’enllaç amb les altres illes, n'és el nucli principal 19 030 h 1996 Una agricultura molt pobra és la…
Jújols

Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, que s’estén a la riba esquerra del riu fins als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m).
El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’…
castells del Loira
Castell
Conjunt de castells situats a la regió administrativa del País del Loira, en nombre de cent, aproximadament.
En sentit estricte, només reben aquest nom els castells reconstruïts o edificats durant els s XV i XVI, especialment entre el 1418 i el 1528, època en què la cort hi residí gairebé constantment És aquí on començà la penetració del Renaixement italià a França Amboise, 1495, amb l’arribada de Leonardo da Vinci i altres artistes italians, i s’hi formà un dels nuclis més importants del Renaixement francès Als XV hom habilità antics castells forts, com els de Loches i Montreuil-Bellay, i en foren construïts de nous, com els de Langeais, Plessis-…
Llocnou de Sant Jeroni
Municipi
Municipi de la Safor, al límit amb la Vall d’Albaida, estès a la dreta del Vernissa, a la seva vall mitjana, i accidentat per la serra d’Ador i els darrers contraforts orientals de la serra de Benicadell.
El sector muntanyós, alS, és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al sector septentrional hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió Hi ha avicultura La població és estacionària hi ha emigració a França i a Gandia El poble 580 h agl i 5 h diss 1981, llocnouins 150 m alt és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà L’església parroquial és dedicada a sant Roc Té l’origen en l’…
regidor
Història
Dret administratiu
Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.
Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici regidor perpetu Amb la reforma dels ajuntaments, al s…
Censà
Censà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, format per la capçalera de la vall de Cabrils, al límit amb el Llenguadoc i amb el Capcir, amb el qual es comunica pel coll de Censà (1 791 m alt).
El terme, dins la zona més àrida del Conflent les Garrotxes del Conflent, és accidentat pels vessants meridionals del massís de Madres roc de Madres, 2 471 m alt El bosc i els pasturatges cobreixen una gran part d’aquesta zona A la vora de la riera de Cabrils hi ha els conreus, principalment cereals de secà 126 ha El cens ramader es limita a una setantena de caps entre oví i cabrum El municipi s’ha despoblat pràcticament al llarg dels darrers 50 anys El poble 6 h 1982 1 488 m alt és al vessant meridional del pic de la Pelada 2 371 m alt L’església…
castell de Carmençó

Restes del castell de Quemançò, a Vilajuïga (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, actualment enrunat, del municipi de Vilajuïga (Alt Empordà).
És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu presoner el comte…