Resultats de la cerca

Es formà a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera durant els anys de joventut realitzà diverses excavacions a Catalunya i publicà la seva tesi doctoral La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica 1925 Fou nomenat catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostella, de la qual passà ràpidament a la de València 1927, on dugué a terme una labor molt important en la formació de deixebles Fletcher, San Valero, Jordà i en la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació provincial, en collaboració amb Isidre Ballester, primer centre…

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest…

Tipògraf Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de “La Solidaridad” 1870-71 Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT La conferència secreta de València 1871 el nomenà delegat a la conferència de Londres de l’AIT, on conegué Marx i Engels personalment i on sentí una admiració apassionada per Laura Marx Després, davant l’enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua Afavorí…

Fill i successor de Carles VII Des que fou nomenat lloctinent del Llenguadoc 1439 fins que inicià el seu regnat 1461 visqué en una continuada insurrecció contra el seu pare El 1465 hagué de fer cara a una magna revolta de la noblesa, agrupada en la Lliga del Bé Públic L’incompliment per part seva dels acords que posaren fi a les hostilitats provocà un nou alçament, dirigit per Carles I de Borgonya , el qual arribà a empresonar-lo 1468 La diplomàcia pau amb Anglaterra, 1475 acabà, però, donant-li la victòria En la primera fase de la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó sostingué aquest…

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del Departament…

Enginyer industrial de professió, s’afilià a Falange Española , fou procurador a corts i ocupà càrrecs directius en l’administració pública del franquisme cap nacional del Sindicato de Estudiantes Universitarios SEU 1962-64, director general d’Indústries Tèxtils, Alimentàries i Diverses del Ministeri d’Indústria 1966-69, secretari general de l’Organización Sindical 1969-73, governador civil de Barcelona 1974-75 i ministre de Relacions Sindicals 1975-76 Durant la Transició  s’afilià a Unión de Centro Democrático  i fou nomenat ministre de Governació i Interior 1976-79 Hom li ha atribuït…

Advocat, fill d’una família aristocràtica de terratinents amb interessos en la mineria, s’incorporà al partit liberal, i des del 1888 fou diputat per Guadalajara, província on tenia les propietats agràries familiars Fou nomenat comte de Romanones el 1893 i gran d’Espanya el 1911 Regidor i alcalde-president de l’ajuntament de Madrid, el 1901 rebé la cartera ministerial d’instrucció pública En la lluita entre Moret i Montero Ríos per la successió de Sagasta, sostingué el primer, però, alhora, començà a constituir el seu propi grup, que dotà d’un òrgan d’expressió, el Diario Universal 1903 En…

Estudià lletres, pintura i dibuix S’inicià com a cronista teatral a Firmas Revista literaria del hogar 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, dissolta el 1957 Publicà articles sobre cinema als diaris Solidaridad Nacional i La Prensa , i en revistes especialitzades com Rumbos 1956  Arte Nuevo Revista cinematográfica 1958, del consell de redacció de la qual fou membre  Film Ideal Documentos Cinematográficos 1960-63, i Hora XXV 1964 El 1962 entrà a Radio Nacional de España a…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté…

Llicenciat en filosofia i periodista, fou cap de la secció de societat del diari Avui 1989-90, corresponsal a Nova York del diari Sport 1992-94, cap de premsa del Grup Enciclopèdia Catalana 1996-98 i entre el 1995 i el 2010 articulista d’opinió dels diaris  Avui , El Periódico i El 9 Nou S’incorporà a la ràdio com a collaborador del programa El matí de Catalunya Ràdio , dins del qual fou també director i presentador de la secció Alguna pregunta més  entre els anys 2000 i 2007 i Eduqueu les criatures 2006-10, programa en el qual posà de manifest el seu interès per l’educació, tema freqüent de…