Resultats de la cerca

Tercer fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, succeí el seu germà Felip V Donà suport al papa Joan XXII contra l’emperador romanogermànic Lluís IV de Baviera, i també el seguí en el favor prestat a l’infant Felip de Mallorca, tutor de Jaume III, contra els designis de Jaume II de Catalunya-Aragó El 1324 dugué a terme dues fructíferes campanyes al ducat d’Aquitània guerra de Saint-Sardos S'extingí en ell la línia masculina dels Capets directes La reivindicació dels drets del seu nebot Eduard III d’Anglaterra inicià la guerra dels Cent Anys

Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles

Holandès de naixença el seu nom d’origen era Pieter Kanijs fou educat a Colònia i entrà a la Companyia de Jesús el 1543 La seva amistat amb l’emperador Carles V li donà l’oportunitat d’intervenir en els colloquis de Worms 1557 i en la dieta d’Augsburg 1559 ha estat considerat un dels principals portaveus del catolicisme enfront del protestantisme Prengué part en el concili de Trento El seu catecisme, Summa Doctrinae Christianae 1555-58, tingué una gran difusió Canonitzat el 1925 és venerat als Països Catalans amb el nom de sant Pere Canisi

Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut

Fou professor a la Universitat de Princeton EUA des del 1906 i director del departament de física del King's College de Londres 1924-44 Estudià especialment l’emissió electrònica dels metalls incandescents que després fou investigada també per Saul Dushman i donà a conèixer l’equació que duu el seu nom llei de Richardson-Dushman Investigà també l’efecte fotoelèctric i l’espectre molecular de l’hidrogen Publicà The Electron Theory of Matter 1914, The Emission of Electricity from Hot Bodies 1916 i altres obres El 1928 li fou atorgat el premi Nobel de física

Del 1945 al 1949 freqüentà l’ambient milanès intellectual i fundà l’Institut GFeltrinelli, per a la investigació de la història del socialisme, del comunisme i dels moviments obrers, i donà suport a grups d’extrema esquerra El 1955 inicià la tasca editorial Publicà dues novelles que esdevingueren best-sellers mundials Il dottor Zivago, de Pasternak 1957, i Il Gattopardo 1958, de Lampedusa Després de la seva mort —ocorreguda, sembla, en la preparació de la voladura d’una torre d’alta tensió—, n'ha restat un opuscle, Estate 1969 L’editorial Feltrinelli ha publicat sobretot literatura i assaigs…

Militar Fill de Joan Lluís de Boixadors i de Requesens, senyor de Savallà L’any 1640 la Generalitat de Catalunya li encarregà de fer cara a l’avançada que es proposava l’exèrcit reial del marquès de Los Vélez des de Tortosa Aquarterà les tropes a l’Hospitalet de l’Infant, però hagué de retirar-se'n el mes de desembre Amb la mobilització dels seus homes en petites guarnicions aconseguí de retardar l’arribada del marquès de Los Vélez a Barcelona i donà temps a la ciutat, en tractes amb els francesos, d’organitzar, amb èxit, la seva defensa 1641

A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910

Quan tingué lloc la conspiració de Vilafranca de Conflent, pogué escapar-se a temps i refugiar-se, amb la seva mare i les seves germanes, al Principat, d’on fou auditor general Carles II li concedí el 1691 el comtat de Llar que passà als Planella, barons de Granera, i als de la Torre No tornà mai a Vilafranca, i quan, el 1678, a conseqüència del tractat de Nimega, li foren restituïts els béns confiscats a la seva família, donà el seu palau als franciscans de Vilafranca, als quals les autoritats franceses havien destruït el convent

S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis