Resultats de la cerca

Quaterback format als Wildcats de la Central Washington University El 1997 fitxà pels Barcelona Dragons procedent del Seattle Seahawks, equip de la lliga professional dels EUA Disputà la Lliga europea amb l’equip de Barcelona, on concretà 171 passades de 317 intents, i aconseguí 2448 iardes Realitzà la passada més llarga de la història de la competició, de 96 iardes, rebuda per Marco Martos i que acabà en touchdown Fou clau en la consecució de la World Bowl 1997 i fou escollit MVP de la competició Posteriorment tornà al NFL, on es retirà el 2012

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, practicà l’excursionisme i l’esquí de fons, modalitat en la qual fou campió de Catalunya 1956 Fundador del Club Nàutic El Balís, ha organitzat regates dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de les classes optimist i vaurien de les quals fou secretari de la Federació Catalana de Vela, proves de patí de vela i de creuers, i també ha fet de jutge en diferents competicions Dirigí l’escola d’esports nàutics del club 1984-90 Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Conegut com Bestit I Inicià la seva trajectòria professional al CE Europa 1926, equip amb el qual disputà la primera Lliga espanyola de la història temporada 1928-29 Posteriorment, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34, amb el qual disputà, com a davanter, 107 partits i marcà 70 gols Obtingué tres vegades consecutives el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 amb el Barça Després, jugà dues temporades en el CF Girona, i la temporada 1943-44, al RCD Espanyol de Barcelona El 1931 disputà un partit amb la selecció catalana

El 1922, juntament amb Jaume Martorell i Agustí Sobrevia, fundà el Grup Excursionista Mai Enrera, entitat precursora del Club Excursionista de Gràcia Inicià l’activitat del butlletí de l’entitat gracienca i impulsà la Secció d’Estudis de l’Arxiu Històric de Gràcia Impulsor del càmping i membre fundador de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning Interessat en la muntanya de Montserrat, escrigué El Cavall Bernat de Montserrat 1982 i Els castells de Montserrat 1986 Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Membre de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, del 1940 al 1946 fou ciclista amateur El 1949 fou nomenat vicepresident de la Penya El 1985, ja com a president, organitzà moltes proves, entre les quals destaquen els brevets  classificatoris per la París-Brest-París i els Campionats d’Espanya i d’Europa per a sords El 1988 rebé la placa de la Federació Catalana de Ciclisme El 1991 fou homenatjat per l’organització de la Volta a Catalunya i el 1993 fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fou migcampista en el Dundee, el Norwich City, el Burnley i el Fulham, entre d’altres, abans de ser entrenador del Futbol Club Barcelona 1929-31 Fou conegut com Jim Bellamy i substituí Romà Forns, a qui havia ajudat en la consecució de la Lliga 1928-29, la primera de la història del futbol espanyol Sota les seves ordres, el conjunt blaugrana fou campió de Catalunya en tres edicions 1929, 1930, 1931 A part de l’equip català, dirigí diversos equips europeus, entre els quals cal destacar el Brescia

Composta per tres festivals que, successivament, tenen lloc a Barcelona, Canet de Rosselló i Mònaco els mesos previs a les grans competicions mundials Cadascun d’aquests festivals té, darrere seu, la història d’un important esdeveniment de natació En el cas de Barcelona, fou el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, establert per la Federació Catalana de Natació el 1980 La solvència que dona aquest passat, el fet que es disputi en una piscina de 50 m i que tingui importants recompenses monetàries fan que hi participin habitualment campions del món i recordistes olímpics

Vida Fill del músic Daniel Sanahuja i Capella, s’interessà primer per la fotografia i el 1947 pel cinema El 1951 rodà el documental Historia de un mundo perdido , amb guió de Josep Pineda i la direcció científica del paleontòleg Miquel Crusafont i Pairó Després es traslladà a São Paulo, on obrí un estudi de fotografia publicitària, industrial, editorial i de premsa Corresponsal del "Diario de Barcelona", feu també d’empresari teatral de l’actor Alfonso Estela i de director de les companyies Sanahuja Filmes Produçoes Cinematográficas i Produçoes Cinematográficas Presença Filmes Ltda

Competí en esquí alpí i de fons durant els anys trenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991