Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Malcolm III d’Escòcia
Història
Nom que prengué Mac Duncan en esdevenir rei d’Escòcia (1054).
Fill de Duncan I, fou acollit per Eduard III el Confessor en ésser assassinat el seu pare, i assolí el tron després de la mort de Macbeth Ajudà Edgard d’Atheling en la lluita pel tron d’Anglaterra contra Guillem el Conqueridor, però aquest envaí Escòcia i l’obligà a signar la pau Morí assassinat durant la invasió del regne de Northúmbria Assegurà la independència d’Escòcia i, juntament amb la seva muller, Margarida, més tard canonitzada, afavorí l’obra d’organització eclesiàstica
Mahmut I
Història
Soldà otomà (1730-54).
Fill del deposat Mustafà II, assolí el poder en ésser obligat a abdicar el seu oncle Ahmet III Lluità contra Pèrsia i contra Rússia 1736-39, amb poca fortuna però les bones relacions que mantingué amb França i la Gran Bretanya, sobretot, li valgueren un tracte favorable a la pau de Belgrad 1739, per la qual Crimea i Moldàvia i els principats del Danubi restaren per a Turquia Protegí la música i la literatura i ell mateix escriví poemes en àrab
Francesc Macià i Noguer
Història
Guerriller austriacista.
Fill de Francesc Macià i Ambert Entre el 1713 i el 1714 lluità contra l’exèrcit borbònic Operà sobretot al Maresme, i sembla que no sempre amb un comportament gaire íntegre, per tal com fou acusat pels altres guerrillers d’abusos sobre la població civil En acabar la guerra es refugià a França, però encara l’any 1718 tornà a intervenir a Catalunya, durant les hostilitats francoespanyoles, al costat dels francesos Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI
Antolín López Peláez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill d’un guàrdia civil Estudià al seminari d’Astorga Canonge de Lugo i de Burgos, fou nomenat bisbe de Jaca 1904 i senador 1907-18 En les seves intervencions parlamentàries criticà sovint el govern Nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona 1913, parlà tot seguit català i s’integrà en els problemes del país instituí al seminari una càtedra de llengua, història i dret catalans Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas
Pietro Longhi

Màscares venecianes (1740), de Pietro Longhi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Pietro Falca.
Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art
Rafael de Llinars i de Maguerola
Història
Erudit.
Fill del ciutadà honrat de Barcelona Antoni de Riber, òlim de Llinars i de Lapeira, que obtingué privilegi de cavaller el 1785 El 1778 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on el 1799 presentà la proposta de confecció d’un diccionari català Entre el 1790 i el 1797 publicà diversos discursos patriòtics al “Diario de Barcelona”, molts d’ells destinats a aixecar la moral dels catalans durant la Guerra Gran 1793-95 Fou també regidor vitalici de Barcelona 1772
Jordi-Lluís Ducet i Pons
Pintura
Pintor.
Fill d’emigrants catalans a l’Argentina, treballà com a dibuixant, decorador i escenògraf A l’Argentina guanyà diversos premis, entre els quals el Georges Braque 1964 El 1969 viatjà a Nova York, i el 1972 a Mèxic, ciutats on exposà posteriorment Des del 1975 residí a Barcelona La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic Utilitzà sovint el collage
Pasqual Bailon Savall
Pintura
Pintor.
Ciutadà de Barcelona, és documentat des del 1678 Entre altres obres és autor de diverses pintures per a la capella de Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de la catedral de Barcelona 1688 i per a la capella de Sant Benet del monestir de Sant Cugat del Vallès 1688-92, que deixà inacabada Sembla que Antoni Viladomat fou deixeble seu El seu fill Joan Savall i Mallacs Barcelona 1680 - 1743 ingressà al collegi de pintors 1692 i en fou cònsol primer
Sergej Aleksandrovič Jesenin
Literatura
Poeta rus.
Era fill de família camperola A Leningrad, on es traslladà el 1915, prengué contacte amb el moviment simbolista i el poeta Aleksandr Aleksandrovič Blok El 1918 s’integrà el moviment imatgista imatgisme El 1921 conegué Isadora Duncan, amb qui es casà La seva poesia ofereix una visió mística de la societat, fins a esdevenir pessimista i satírica Se suïcidà Escriví Radunica 1915, Inonija 1918, Moskva Kabackaja ‘Moscou de les tavernes’, 1924 i Kapitan Zemli ‘El capità de la terra’, 1925
Sext Afrani Burre
Història
Prefecte del pretori sota Claudi i Neró.
Es considera que moderà, en part, el comportament impulsiu d’aquests Fou cap de la conspiració dirigida per Agripina amb el fi de donar l’imperi al seu fill Neró en morir Claudi Dirigí una política de collaboració amb el senat que contrarestà la influència dels favorits de Claudi L’evolució particular de Neró anà separant l’emperador de les actituds mantingudes per Burre i Sèneca, i amb l’assassinat d’Agripina, Burre caigué en desgràcia i morí 62 dC