Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Cesar Mora Martínez
Automobilisme
Periodisme
Periodista i dirigent esportiu vinculat a l’automobilisme.
Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles…
Dolors Vives Jorba

Dolors Vives Jorba
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzada en les curses de velocitat.
Començà al Club Atlètic Manresa, i fou campiona d’Espanya juvenil dels 80 m Posteriorment competí amb el Club Natació Barcelona i el Futbol Club Barcelona Fins el 1987, fou campiona d’Espanya dels 100 m 1978 i dels 4 × 100 m 1978 a l’aire lliure, a més de quatre cops campiona universitària dels 100 m En els Campionats de Catalunya, assolí el títol dels 100 m 1974, 1975, 1979, 1980, 1982, dels 200 m 1974, 1980 i dels 4 × 100 m 1980 a l’aire lliure, i el dels 50 m en pista coberta 1974, 1975, 1980 El 1998 tornà a competir en categories de veterans Fins el 2013, aconseguí set medalles en els…
Eulogio Martínez Ramiro
Futbol
Futbolista.
Davanter centre, l’estiu del 1955, fitxà pel Futbol Club Barcelona, encara que per problemes burocràtics no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Romangué al Barça fins a la temporada 1961-62 i disputà 225 partits, amb 168 gols marcats Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1957, 1959 i dues Copes de Fires 1958, 1960 És l’autor del primer gol al Camp Nou, en la inauguració de l’estadi Té el rècord de gols en un partit de Copa amb els 7 que aconseguí davant l’Atlético de Madrid 8-2 als quarts de final del 1957 Més tard jugà amb el Club…
Joan Martínez Quintana

Joan Martínez Quintana (a l’esquerra)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / LEDESMA
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Base, amb el Club Esportiu Mataró fou campió d’Espanya infantil i juvenil Formà part del primer equip de l’entitat fins el 1970 i aconseguí l’ascens a la màxima categoria espanyola el 1963 Entre el 1970 i el 1979 jugà 222 partits amb el Club Esportiu Manresa, del qual fou capità És el màxim anotador de la història del club a la màxima categoria El 1979 retornà al Mataró, amb el qual jugà dues temporades més Internacional en diferents categories, amb la selecció absoluta disputà 34 partits Exercí com a entrenador en les categories inferiors del Club Esportiu Mataró Dirigí el…
Roberto Dueñas Hernández
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot de 2,20 m d’alçada El 1994 fitxà pel FC Barcelona procedent del CB Fuenlabrada, on continuà com a cedit fins que la temporada 1995-96 s’incorporà al CB Cornellà, equip vinculat del FC Barcelona L’any 1996 s’integrà al primer equip blaugrana, on jugà fins el 2005 Posteriorment fitxà pel CB Girona 2005-06 i el CB Prat Joventut 2007-08, equip vinculat del Joventut de Badalona, on es retirà per culpa dels problemes físics causats per les lesions Amb el Barça guanyà sis Lligues ACB 1996, 1997, 1999, 2001, 2003, 2004, dues Copes del Rei 2001, 2003, una Supercopa d’…
Marcel·lí Maneja Granell

Marcel·lí Maneja Granell
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Jugà a l’AB Junior i, a partir del 1939, al Club Bàsquet l’Hospitalet, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1940 amb només dinou anys L’any 1942 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i el 1943 s’incorporà al Centre Catòlic de l’Hospitalet, on jugà fins el 1947 En acabar la temporada, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1953, any que es retirà a causa d’una lesió Amb la Penya fou diverses vegades campió de Catalunya i dues vegades campió de Copa 1948, 1953 Internacional en quatre ocasions amb la selecció espanyola, disputà una trentena…
Gràcia Futbol Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fou un dels equips més modestos de la capital catalana i l’any 1923 es fusionà amb l’Espanya, que havia estat tres vegades campió de Catalunya La temporada 1923-24 competí a la segona categoria també anomenada primera categoria B del Campionat de Catalunya i ascendí a primera en ampliar-se aquesta categoria Jugà entre els grans del futbol català fins a l’edició 1927-28, que descendí a segona L’any 1931 s’ajuntà amb l’Europa, que era a la segona divisió estatal, per formar el Catalunya L’experiència no reeixí i l’equip es retirà abans d’acabar la Lliga La temporada següent els dos…
Josep-Climent Gràcia Bosch
Futbol
Futbolista.
Jugava de davanter centre i començà al Terrassa Després passà al RCD Espanyol 1916-19, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i màxim golejador del campionat 1918 El 1919 fitxà pel FC Barcelona però no hi pogué debutar fins a la temporada 1920-21, i s’estigué al club fins a la temporada 1923-24 Disputà 151 partits, en què marcà 161 gols, amb els quals aconseguí ser un dels jugadors blaugrana amb la mitjana realitzadora més alta de la història del club La temporada 1921-22 obtingué un rècord de 59 gols Guanyà la Copa del 1922, en què marcà un gol a la final…
Joan Palau Francàs

Joan Palau Francàs
MUSEU COLET
Esport general
Dirigent de l’esport adaptat.
Impulsor de l’esport paralímpic a Catalunya i a Espanya, fou president de la Federació Espanyola d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física i vicepresident del Comitè Paralímpic Espanyol El 1958 liderà el complex assistencial Llars Mundet, que acollia persones amb discapacitat i on s’iniciaren les primeres competicions esportives de l’Estat Treballà també per a la creació de la Federació Espanyola d’Esports de Minusvàlids, fundada l’any 1968 El 1971 en fou vicepresident i, el 1988, president fins a la seva mort En crear-se el Comitè Paralímpic Espanyol 1995, formà part del…
La plaça de Joan Carles I de Barcelona torna a dir-se plaça del Cinc d’Oros
Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se 1939 plaça de la Victòria i s’hi va installar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011 El 1981 se li va…