Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
cascavell
cascavells
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties
carmelitana de la caritat
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina al servei de la beneficència —especialment hospitals i asils— i de l’ensenyament, fundada a Vic el 1826 per Joaquima de Vedruna i de Mas i pel caputxí Esteve d’Olot.
Tingueren l’ajut del bisbe Corcuera de Vic i la collaboració d’Antoni MClaret i de Llucià Casadevall en l’elaboració de les constitucions S'expandí ràpidament pel Principat, sobretot en 1843-49 La congregació fou aprovada canònicament el 1870 Actualment és estesa per tot el món té 79 cases al Principat al voltant de mil religioses i 14 al País Valencià tres-centes religioses
canyissat
Pesca
Art d’encerclament emprat per a pescar llísseres, constituït per dues menes de xarxes: la peça de soltes
, xarxa rectangular armada amb suros i ploms, d’uns 250 m de llarg per uns 20 m d’alt, i la saltada
o canyissat
, tremall sense armadura, llarg com la peça de soltes i ample d’uns 2 o 3 m, proveït de canyes travesseres disposades paral·lelament cada 50-90 cm.
Hom cala de primer la peça de soltes tot al voltant d’una mola de peix, i després la saltada o canyissat, arran de superfície, perpendicularment a la peça de soltes amb la qual hom la uneix Les llísseres cenyides per la peça de soltes, per tal de fugir, boten fora de l’aigua per damunt dels suros, i, en caure, resten mallades a la saltada
bucchero nero
Història
Ceràmica etrusca, la més característica d’aquesta civilització.
Era sempre de color negre, i en són característiques les copes Hom començà a fabricar-la vers la primera meitat del segle VII aC, i gairebé desaparegué a la fi del segle VI aC Fou molt difosa per tot Etrúria, i fou exportada a les costes de l’occident mediterrani, fins al punt que arribà a Empúries Fou continuada a Clusium Chiusi fins al segle V aC
auxosporulació
Botànica
Forma de reproducció originàriament sexual, pròpia dels bacilariòfts, que s’intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i restaura la mida normal dels individus..
Típicament és inciciada per la meiosi i la formació d’espermatozoides i ovocèllules que copulen i originen auxòspores cas de les diatomees centrals La reproducciò sexual, però, pot restar reduïda a una cistogàmia, amb copulació de gàmetes no flagellats cas de les diatomees pennals i fins i tot limitar-se a una autogàmia En d’altres casos, les auxòspores es formen per via exclusivament asexual
anturi
Anturi
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes tropicals americanes, de la família de les aràcies, que comprèn més de mig miler d’espècies herbàcies o enfiladisses, algunes de les quals són conreades com a plantes ornamentals per la bellesa de llurs fulles o de llurs espates, de colors vius.
L’ anturi lanceolat A scherzerianum , família de les aràcies ateny els 50 cm d’alçada i presenta espates florals d’un color vermell intens que duren setmanes Les espates poden aparèixer tot l’any L’ anturi sagitat A andreanum , família de les aràcies, d’uns 60 cm d’alçada, té les fulles cordiformes, allargades de color verd viu i lluent, i espates florals blanques, roses o vermelloses
Associació Politècnica dels Pirineus Orientals
Entitat cultural fundada el 1878 a Perpinyà per l’enginyer Alexandre Henrion.
Organitzà un gran nombre de cursos vespertins per a adults a l’Escola Lavoisier de Perpinyà, sobre matèries tècniques, manuals i també de llengua catalana, com els organitzats per Lluís Pastre i Carles Grandó, represos el 1968 per Renat Llech-Walter, que presideix l’Associació des del 1953 Ha organitzat un gran nombre de conferències a càrrec de personalitats de tot l’àmbit dels Països Catalans
Ensemble Intercontemporaine
Música
Grup instrumental fundat el 1976 com a entitat vinculada amb l’IRCAM (Institut de Recerca i Coordinació Acusticomusical).
El seu president és Pierre Boulez i, fins el 1977, el seu director musical fou Michel Tabachnik, càrrec que ocupa Peter Eötvös des del 1979 Tot i que les activitats de l’Ensemble Intercontemporaine són paralleles a les de l’IRCAM, té una temporada de concerts pròpia, encara que és el camp natural d’aplicació dels experiments d’aquest institut Ha realitzat i realitza nombrosos enregistraments discogràfics
tractat de Milà
Història
Pacte secret, signat el 8 d’octubre de 1435 a Milà, entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven
alauita
Història
Membre de la dinastia de xerifs marroquins del Tafilelt, fundada pel Mawlāy
al-Rašid (1660-72).
El 1664 s’implantà sòlidament al Rif i, des del 1668 fins al 1670, acabà l’ocupació del Marroc amb la conquesta de Marràqueix Els seus successors hagueren de fer front a l’anarquia, però, tot i això, la dinastia, consolidada el 1912 amb l’establiment del protectorat francès i el 1956 amb la independència del Marroc, ha perdurat fins a l’època actual