Resultats de la cerca

Amic de RCampalans, fou professor a l’Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar el 1939 s’exilià a França, on treballà en estadística, a París El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l’Escola d’Enginyers Industrials Catedràtic des del 1960, s’especialitzà en estadística i recerca operacional Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l’estranger Director de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística El 1974 rebé el premi Martí d’Ardenya…

La baldriga grisa Puffinus griseus és una espècie considerada com a accidental a les costes continentals europees i excepcional a la Mediterrània A les nostres latituds és, efectivament, excepcional, i els individus que s’observen són extraviats o divagants que entren a la Mediterrània a través de l’estret de Gibraltar Als Països Catalans, la baldriga grisa solament ha estat citada amb certesa 5 cops un exemplar davant el delta del Llobregat el 130475 un exemplar entre Barcelona i Mallorca el 290982, un altre enfront del port de València el gener de 1984 un exemplar davant de Blanes el…

Estudià la carrera de lletres a Madrid i començà escrivint poesia Todavía la vida , 1947, i Libro de las algas , 1949, bé que aviat es donà a conèixer com a contista, gènere que no ha abandonat mai Vísperas del silencio , 1955 El corazón y otros frutos amargos , 1959 Caballo de pica , 1961, etc Com a novellista és autor de la trilogia La España inmóvil , formada per El fulgor y la sangre 1954, Con el viento solano 1956 i Los pozos —no publicada—, amb la qual desfà alguns tòpics del colorisme castellà, de Gran sol 1957, on dóna una visió de la vida del mar, i de Parte de una…

Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’…

Autodidacte, treballà de fuster i tipògraf El 1918 anà a París i, en contacte amb l’ambient artístic de Montmartre, es dedicà a la pintura Participà a l’École de Paris i exposà al Salon des Indépendants 1922, al Salon d’Automne 1925 i a les Tulleries Illustrà obres de Rimbaud, Verlaine, Baudelaire, Max Jacob i Cocteau Tornà a Barcelona 1927 i participà en la darrera exposició 1932 d’Els Evolucionistes Amb RBenet i EArmengol féu de Tossa de Mar un centre internacional d’artistes Chagall, Metzinger, Masson, etc Des del 1936 residí a París, però exposà regularment a Barcelona…

Fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d’Altés i de Pinós, succeí el seu oncle patern Lluís 1702 en els càrrecs d’ardiaca de Santa Maria del Mar, canonge de la catedral i vicari general de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700, algunes sessions de la qual presidí en substitució de Pau Ignasi de Dalmases El 1713 acompanyà a Roma el bisbe de Barcelona, Benet de Sala i de Caramany, a rebre el capel cardenalici Acusat de simpaties austriacistes, Felip V li impedí de tornar a Barcelona El seu germà gran, Joan de Josa i d’Agulló Barcelona —…

Llicenciat en lletres i en dret, obtingué la càtedra de Llengua i Literatura Espanyola d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Collaborà a les publicacions  Taula de les Lletres Valencianes  i  La estafeta literaria,  entre d’altres Fou membre de l’Acadèmia de les…

Doctor en teologia i capellà a Santa Maria del Mar És autor de relacions de festes celebrades a Barcelona el 1630 i el 1633, algunes de les quals es publicaren sota l’anagrama Seugon La més interessant és la de la mascarada del rei Belluga Barcelona 1633 en honor de Ferran d’Àustria, el Cardenal infant, on hi ha força intervencions en català En vers publicà Parabienes y deprecaciones hijos del amor que la siempre leal ciudad de Barcelona tiene a sus príncipes Barcelona 1632 Sabem que compongué molts poemes en català —és elogiat en aquest sentit al cançoner Curiositat catalana…

Doctor especialitzat en l’estudi i anàlisi de drogues i fàrmacs en fluids biològics, biomarcadors, detecció d’abús de drogues i control de dopatge, així com en la farmacocinètica i el metabolisme dels medicaments Des del 1991 és membre de la Comissió Mèdica del Comitè Olímpic Internacional, en la qual fou secretari de la Subcomissió de Bioquímica i Dopatge 1995-2003 Forma part de diversos comitès de l’Agència Mundial Antidopatge, de les Comissions Antidopatge de Catalunya i Espanya i d’algunes federacions internacionals Des del 1985 és el responsable del Laboratori Antidopatge acreditat a…

El 1914 adquirí el seu primer vaixell, el Concha I , i l’any 1949 el seu vaixell més famós, l’ Altaïr Comodor del Reial Club Nàutic de Barcelona durant més de quaranta anys des del 1921 fins als anys seixanta, fou vicepresident de la Federació Nacional de Vela i de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics Participà en la fundació del Comitè Internacional de Regates de Creuer del Mediterrani 1929, associació de la qual fou nomenat president 1953, i del Club Nàutic d’Arenys de Mar 1960 L’any 1986 guanyà el Trofeu Comte de Godó per a vaixells d’època També promocionà la motonàutica…