Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Club de Futbol Barberà
Futbol
Club de futbol de Barberà del Vallès.
Fundat l’any 1930, debutà en categoria amateur Durant la postguerra alternà la categoria comarcal, tercera territorial i segona territorial, on jugà la temporada 1945-46 Posteriorment es mantingué en categories territorials i entre el 1968 i el 1992 pujà en cinc ocasions a primera territorial, on jugà un total de vuit temporades Després de l’últim descens, a l’estiu del 1992, l’equip es dissolgué Fou refundat el mateix any amb el nom de Barberà UF Juga al camp municipal de Barberà
Cristina Escartín Peña
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica estètica.
S’inicià en la gimnàstica rítmica i aconseguí diversos títols de Barcelona i de Catalunya en categories inferiors L’any 1999 participà en el Campionat d’Espanya de conjunts i ingressà al Club Eulàlia Castañé El 2002 abandonà la competició i es dedicà a l’entrenament L’any 2005 s’interessà per la gimnàstica estètica amb el Club Esportiu INEF de Barcelona Entre el 2005 i el 2011 participà en sis Campionats del Món i en sis edicions de la Copa del Món de gimnàstica estètica
Rafel Degollada
Futbol
Futbolista, àrbitre i dirigent esportiu.
Pioner del futbol a Catalunya, jugà en la posició de defensa i presidí el Català Sport Club durant els primers anys del segle XX Disputà la Copa Macaya A l’octubre del 1906 fou designat vicepresident de l’Associació de Clubs Mantingué el mateix càrrec dins la Federació Catalana de Clubs, constituïda al desembre del mateix any N’assumí la presidència l’any 1908 i fou president durant un període de nou mesos El 1909 fou un dels fundadors del collectiu de jutges futbolístics
Barceloní Stick Hockey Club
Hoquei sobre herba
Club d’hoquei sobre herba de Barcelona.
Un cop constituïda la secció d’hoquei sobre herba del Futbol Club Barcelona l’any 1923, dos anys més tard, el 1925, es creà un segon equip per donar cabuda a tots els jugadors Aquest equip s’anomenà Gimnàs L’any 1980, d’acord amb una reglamentació que prohibia als clubs tenir noms genèrics, es canvià el nom i se l’anomenà Barceloní Stick La temporada 2008-09 els equips benjamins, alevins i de la resta de categories del club passaren a dir-se Barceloní Stick
Aurora Morata Salvador

Aurora Morata Salvador
ARXIU A. MORATA
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
S’inicià l’any 1972 al gimnàs Eurytmia i posteriorment passà al Patronat de Promoció Cultural i Esportiva de Vilanova i la Geltrú, al Grupo Cultura Covadonga de Gijón i al Club Natació Granollers, sempre entrenada per Jaume Miró Fou campiona d’Espanya juvenil 1976, 1977 i absoluta 1979 Guanyà l’or als Jocs Mediterranis 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on fou finalista Abandonà la competició l’any 1981 a causa d’una lesió i passà a ser entrenadora del CN Granollers
Vanessa Papiol Nieves
Esgrima
Tiradora i àrbitra.
Membre del club Sala d’Armes Montjuïc, fou campiona d’Espanya per equips júnior en espasa 1993, 1995 i en floret 1992, i campiona de Catalunya d’espasa en categoria absoluta 1996 i quatre vegades en categoria júnior 1993, 1994, 1995, 1996 Internacional amb la selecció espanyola, participà en el Mundial júnior i cadet 1995 L’any 1997 fou quarta al campionat de la National Collegiate Athletic Association en representació de la Cleveland State University Es retirà l’any 1997 És àrbitra autonòmica d’espasa
Estadi Municipal d’Atletisme de Granollers

Estadi Municipal d’Atletisme de Granollers
Josep Queralt
Atletisme
Estadi d’atletisme de Granollers.
La pista actual, homologada l’any 1993, substituí l’antiga pista de cendra de sis carrers inaugurada el 1957 És la seu principal del Club Atlètic Granollers i té vuit carrers de material sintètic que envolten un camp de gespa natural utilitzat bàsicament pels equips de futbol americà del Granollers Fènix i el Club Rugbi Parets També disposa d’una sala de musculació i un gimnàs, inaugurat l’any 1983 Ha estat seu diverses vegades de Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils i veterans d’atletisme
Scout
Astronàutica
Coet nord-americà de quatre trams, en la configuració bàsica F1, amb propergol sòlid, i que fou un dels més emprats en la satel·lització de ginys d’una massa de l’ordre de la centena de quilograms a una altitud d’uns 1 000 km.
El seu desenvolupament s’inicià l’any 1958 i amb el seu impuls fou satellitzat per primera vegada un giny, l' Explorer 9 , l’any 1961 A més dels nombrosos tipus de satèllits nord-americans, tant civils i de la NASA com del Departament de Defensa, collocats en òrbita amb aquest coet, hom el posà a disposició d’altres estats en programes de recerca en collaboració, entre els quals cal esmentar la RF d’Alemanya, França, els Països Baixos, Itàlia i la Gran Bretanya
observatori Pulkovo
Astronomia
Observatori astronòmic situat a les proximitats de Leningrad.
Fou fundat l’any 1839 i disposava d’un telescopi refractor de 38 cm que fou durant molts anys el més gran del món L’any 1878 hom en construí un altre de 76 cm L’edifici i els seus instruments foren destruïts durant la Segona Guerra Mundial, però hom pogué salvar les lents dels telescopis i, acabada la guerra, l’observatori fou reconstruït Actualment disposa també d’una torre solar, amb tots els instruments específics per a l’estudi del Sol, i d’un gran radiotelescopi
Pere Sanç i Jordà
Cristianisme
Missioner, conegut amb el nom de sant Pere Màrtir.
El 1698 ingressà en l’orde dominicà El 1704 fou ordenat de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida El 1713 anà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de la Xina fou vicari apostòlic de Tonquín des del 1730 Escriví una Apología de la religión 1732 Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures El papa Lleó XIII el beatificà 1893 i Joan Pau II el canonitzà l’any 2000 La seva festa es celebra el 3 de juny