Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
corretjola de serp
Botànica
Planta de tiges volubles, de la família de les convolvulàcies, fulles més o menys partides i flors campanulades, grans, de color rosa; es fa, sobretot, en els prats d’abellatge.
anell de Bishop
Meteorologia
Cercle de color bru rogenc que en algunes ocasions hom veu, amb cel serè, entorn del Sol, comprès generalment entre els 10° i els 20° de distància a l’astre.
És atribuït a un efecte de difracció produït pel polsim volcànic suspès en les regions altes de l’atmosfera
gironat | gironada
Dalt esquerra: gironat; dalt dreta: gironat de deu; baix: gironat a l’antiga
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.
Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries
alfirem
Indumentària
Antigament, peça de roba en forma de mocador o tovalla que sovint era adornada amb serrell de color i servia per a cobrir i decorar taules, calzes i altres objectes.
volborthita
Mineralogia i petrografia
Mineral hidroxivanadat de coure, de la classe del fosfats, arseniats i vanadats que cristal·litza en els sistema monoclínic, lluïssor vítria, translúcid, de color verd oliva o groguenc, d’origen sedimentari.
barballó
Barballó
Lourdes Cardenal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de fulles lanceolades, blanquinoses, i de flors de color blau cel, agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Viu a les brolles calcícoles de la terra baixa, i sovint hom el confon amb l’espígol, el seu congènere muntanyenc
bacteriopurpurina
Bioquímica
Pigment de color vermell lilós que hom troba en certs bacteris i que és constituït per la unió d’una fracció del tipus carotinoide amb una altra de proteica (globulínica).
aristoloquina
Química
Alcaloide tòxic que hom extreu d’algunes aristolòquies, de cristalls de color marró, brillants, que es descomponen a l’entorn de 281°-286°C, solubles en alcohol, cloroform, èter i àlcalis.
Causa aturades cardíaques i respiratòries, i té ús medicinal
cantàrida
Entomologia
Insecte coleòpter de la família dels melòidids, d’uns 2 cm de llargada, de color verd brillant, cos allargat, antenes de longitud mitjana i èlitres que recobreixen tot l’abdomen.
Els mascles són més petits que les femelles i tenen les antenes més llargues Són insectes fitòfags s’alimenten principalment de fulles de freixes i polls Llur presència es manifesta per la forta pudor deguda a una substància vesicatòria que contenen, anomenada cantaridina Les cantàrides són emprades en farmàcia, reduïdes a pólvores, ungüent, etc La tintura de cantàrida , preparada per percolació amb alcohol de 70°, té acció vesicant i revulsiva, i ha estat usada com a estimulant del creixement del cabell i també com a afrodisíac
fleuma
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos allargat, molt comprimit i sense escates i d’un color argentat amb taques fosques als costats.
Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans