Resultats de la cerca
Es mostren 3432 resultats
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (1905-1989)
La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…
Mitologia grega i romana
Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…
Els jocs i els esports tradicionals de joves i de grans
Desafiaments individuals Seguint el criteri de la complexitat de les relacions motrius que s’estableixen en els jocs, el primer grup de pràctiques lúdiques és el dels jocs de desafiament individual En aquests jocs els protagonistes intervenen sense poder interferir en les accions dels altres jugadors, ja que no es permet ajudar ni molestar els altres participants Jocs i esports de llançament Els primers exemples d’entreteniments de desafiament individual són els llançaments, en els quals els participants mostren la seva habilitat en la utilització precisa d’algun estri que pugui ser llançat…
Santa Maria d’Alaó (Sopeira)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’indret on s’aixeca l’antic monestir, a tocar de la Noguera Ribagorçana ECSA - J Todó L’antic monestir de Santa Maria d’Alaó és situat als afores del poble de Sopeira, vers el NE, a tocar del marge dret de la Noguera Ribagorçana, al costat de l’embassament de Sopeira Actualment, l’església del monestir fa les funcions de temple parroquial de la població Mapa 32-11 251 Situació 31TCH146876 Per a arribar a Sopeira cal agafar la carretera N-230 que de Lleida es dirigeix a Vielha L’itinerari per a arribar al monestir està ben indicat, hi mena un camí asfaltat que arrenca…
L'art barroc i neoclàssic
El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…
Josep Irla i Bosch, polític i empresari (1940-1954)
«…En aquest moment de desànim, d’esperit decaigut, rebo, en els últims dies del mes d’octubre de 1940, la visita dels amics Tarradellas i Escofet per a comunicar-me la tràgica notícia de l’assassinat del president Companys» Arran d’aquest dramàtic esdeveniment, Josep Irla i Bosch Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1876 – Sant Rafèu, Provença 1958, polític i empersari, esdevingué president de la Generalitat de Catalunya Josep Irla i Bosch és, per antonomàsia, el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili És l’únic president contemporani que no trepitjà el Palau de la Generalitat com a…
Banc Hispano-colonial (1876-1950), un cas a part
El banc colonial 1876-1880 Els problemes financers de Cuba Anunci del Banc Hispano-Colonial, fundat el 1876 a Barcelona El 1868 començà la que els historiadors cubans anomenen la seva primera guerra de la independència, que durarà deu anys Catalunya, amb importants interessos personals i comercials a l’illa, hi participà el 1869 amb un batalló de voluntaris catalans, la majoria dels quals no tornaran, ja que les baixes produïdes per la guerra i, sobretot, per les malalties tropicals, el delmaren fortament La guerra va ser finançada per la Hisenda cubana mateixa, perquè l’espanyola no tenia…
Banc de Barcelona (1884-1920)
La creació La constitució Josep M Serra i Muñoz Arístides de Artiñano, Biografía del Exmo Sr D José M Serra Muñoz , Barcelona 1882 L’autorització per a crear el Banc de Barcelona es donà a Manuel Girona, Josep M Serra i Plandolit Germans L’1 d’octubre de 1842 dues cases de comerç barcelonines —Girona germans, Clavé i Companyia, i Plandolit germans—, i un empresari individual, Josep Maria Serra i Muñoz, sollicitaven a Madrid l’autorització per a crear un banc, en forma de societat anònima, amb la denominació de Banc de Barcelona L’únic banc existent, aleshores, era el Banco Español de San…
Arquitectura catalana entre el 1808 i el 1888: classicisme, academicisme, Romanticisme
El classicisme i l’academicisme Al començament del segle XIX el classicisme acadèmic de l’arquitectura catalana, tal com passava a l’Estat espanyol i a Europa, va arribar a la maduresa Tanmateix, les circumstàncies polítiques i bèlliques que culminaren amb la guerra del Francès 1808-14 van provocar que gran part dels somnis arquitectònics no passessin de simples projectes desats als arxius de les acadèmies i de les corporacions, ja que s’esperava que arribessin èpoques més favorables No obstant això, durant aquesta etapa es van donar dos fets molt importants que marcarien l’arquitectura…
Del joc a l’esport
Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…