Resultats de la cerca

Creada l’any 1987, ha organitzat tot tipus de proves d’autocròs, tant del Campionat de Catalunya com del d’Espanya Organitzà la primera cursa de Catalunya puntuable per al Campionat d’Espanya Ha esdevingut un planter de noves entitats esportives lleidatanes, i de les seves activitats han nascut altres entitats, com l’Escuderia Tàrrega, la WRCM de Cervera i el renaixement de l’Escuderia Lleida

Editada per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, informava sobre l’activitat esportiva de la ciutat en una línia de promoció i desenvolupament De periodicitat bimestral, fou dirigida per Enric Bañeres Durant un lapse deixà de publicar-se, tot i que reaparegué entre el febrer i l’agost del 1991 amb l’objectiu d’informar sobre els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Situat al vessant septentrional del mont Caro, a 1090 m d’altitud, dins del parc natural dels Ports Fou inaugurat el 25 de setembre de 1966 i disposa de cinquanta places d’allotjament És punt de pas del GR-7, base de l’ascensió al mont Caro i altres cims dels Ports, així com inici d’itineraris a peu o en bicicleta tot terreny

El 2002 inicià el seu primer projecte de bicicleta tot terreny, la F1, que comercialitzà el 2003 Seguidament evolucionà el model per equipar especialistes en descens com David Vázquez, Mickael Pascal o Romain Saladini Entre els seus models pioners destaquen els dotats de transmissió integrada, comercialitzada en sèrie, dobles suspensions i altres millores que desembocaren en la collaboració amb el Centre Tecnològic de la Universitat de Girona

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre l’any 1998 Competí en eslàlom, tant en canoa simple com en canoa doble, tot i que els seus millors resultats foren amb canoa doble Es proclamà tres vegades campió de Catalunya 2001, 2002, 2003 i una d’Espanya 2002 de l’especialitat, i també fou subcampió estatal per equips 2002 Deixà la competició d’alt nivell el 2007

Migcampista, començà a l’escola de futbol del Valls, des d’on ingressà al juvenil del Gimnàstic de Tarragona Després passà al primer equip del Nàstic 1986-90 i tot seguit milità en la Unió Esportiva Lleida 1990-94, la darrera temporada a primera divisió La seva carrera continuà a l’Elx 1994-96, un altre cop al Nàstic 1996-99 i, finalment, al Balaguer 1999-2000

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya, en fou el president 1939-43 També presidí la Delegació Catalana de la Federación Española de Montañismo des del 1951 Entre les seves publicacions destaquen Primera ayuda en accidente de montaña y esquí 1952 i Cròniques de tot el món 1986 Rebé la Medalla al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1965

Inaugurat el 1977, substituí l’antic camp del carrer de Gaudí, que funcionava des del 1927 Fou el primer terreny de joc propietat del Reus Deportiu, tot i que el 1984 passà a ser de titularitat municipal La inauguració tingué lloc el 12 d’octubre de 1977 amb el partit Reus-Barcelona 0-1 Esteban fou l’autor del gol Té una cabuda de 4500 espectadors

Imitador de l’estil de Bassano, hom creu que la influència manierista d’aquest no fou directa, sinó a través d’obres arribades a la península Ibèrica Conreà els temes bíblics a la manera d’escenes pastorals Fou influït fins i tot per Ribalta i El Greco, més pel clarobscur que per la temàtica Contribuí a la formació de l’escola valenciana dels Esteve March i JJEspinosa

Partidari de Cromwell, l’acompanyà a Irlanda i Escòcia, i aquell el féu vicecanceller d’Oxford 1657 Després de la restauració deixà la política —havia estat membre del parlament— tot mantenint-se fidel als principis d’independència, i predicà sovint en una església congregacional de Londres des del 1673 Escriptor prolífic i vigorós controversista, les seves obres completes foren publicades en vint-i-vuit volums el 1826