Resultats de la cerca
Es mostren 5825 resultats
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
Formany
Caseria
Caseria (5 h diss [1981]) del municipi de les Useres (Alcalatén), al S del terme.
Ànglia de l’Est
Història
Regne anglosaxó, el més oriental dels de l’Heptarquia, fundat pels angles al s VI.
Comprenia els actuals comtats de Norfolk i de Suffolk i part dels comtats de Cambridgeshire i Essex Després de la batalla de Thetford 870 fou conquerit pels danesos, que en formaren un regne sota Guthrum 878, que durà fins que el rei Eduard de Wessex l’obligà a reconèixer la seva sobirania i es convertí en un dels quatre grans comtats d’Anglaterra 912 El rei Sigibert hi introduí el cristianisme
El Andévalo
Comarca de la província de Huelva, Andalusia, situada al S de la serra d’Aracena.
Molt accidentada i erosionada, s’hi troben jaciments de pirites de ferro i coure la qual cosa ha condicionat el desenvolupament industrial i la distribució de la població
Amèrica del Sud
Subcontinent
Subcontinent format per la part meridional d’Amèrica, al S de l’istme de Panamà.
Seguint un criteri geofisiogràfic, el límit entre l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central pot ésser establert als relleus més septentrionals de la serralada de Bandó i a la vall inferior de l’Atrato, amb la qual cosa, una petita part del nord-oest colombià formaria part de l’Amèrica Central Seguint, però, criteris polítics, el límit entre aquests dos continents es troba a la frontera entre Colòmbia i Panamà
Altenburg
Ciutat
Ciutat del land
de Turíngia, Alemanya, situada vora el riu Pleisse, al S de Leipzig.
Centre agrícola i industrial fàbriques d’electrodomèstics, màquines de cosir, barrets, sabates, naips, cuir, articles de confecció Fou l’antiga capital del ducat de Saxònia-Altenburg fins el 1918
Casas del Rey
Poble
Poble del municipi de Venta del Moro (Plana d’Utiel), al S de la vila.
tarantel·la
Música
Dansa i ball
Dansa napolitana de moviment molt viu, tradicional al S d’Itàlia des del segle XIV.
Originària de Tàrent, la llegenda la relaciona amb la picada de la taràntula Sovint és escrita en compàs de 3/8 o de 6/8 i té notables afinitats amb el saltarello La melodia, almenys a la primera part, és en mode menor Entre els instruments hi ha la pandereta amb sonalls, tocada pel mateix dansaire
dansa baixa
Música
Nom donat fins al s XV a diverses danses pausades, per oposició a les saltades.
Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols
buidador de coure
Història
Al s XIV, menestral especialitzat en el buidatge de campanes i de morters o canons.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina