Resultats de la cerca
Es mostren 38930 resultats
el Villar
El poble del Villar , als Serrans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d’El Castellar 698 m alt fins a les terres més baixes properes al Túria accidentades, tanmateix, pel Cerrogordo, 476 m alt, a la part oriental de la comarca, al límit amb el Camp de Túria El terme és drenat per la rambla Castellarda La quasi totalitat es conrea com a secà El conreu bàsic és la vinya, amb 1 700 ha, seguida dels cereals, els garrofers i els ametllers La ramaderia ovina comprèn 2 000 caps Hi ha mines de caolí en explotació i una important cooperativa vinícola Celebra mercat setmanal el…
Apeldoorn
Exterior del Palau de Het Loo a la ciutat d’Apeldorn, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Ciutat de la província de Gelderland, als Països Baixos.
Situada a la regió de Veluwe, àrea amb boscs de pins i brugueres, és una ciutat residencial i turística connectada per canal amb Zwolle Nucli industrial paper carbó, sabó, colorants, teixits, metallúrgia
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç …
Arnhem
Sonsbeek Park, a la ciutat d’Arnhem, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província de Gelderland, als Països Baixos, vora el baix Rin i els contraforts dels turons de Veluwe.
Centre administratiu, industrial metallúrgia, indústria naval, elaboració de la sal, productes químics, alimentació, siderúrgia, teixits Té port fluvial
fets de Maig
Cartell de l'Atelier Populaire, en suport als fets de maig del 1968
Història
Denominació dels esdeveniments revolucionaris que tingueren lloc a França els mesos de maig i juny del 1968.
En fou l’origen immediat un conflicte estudiantil tancament de Nanterre el dia 2 de maig i irrupció de la policia a la Sorbona l’endemà Els incidents de la nit del 10 a l’11 barricades al carrer, enfrontaments i més d’un miler de ferits feren que les centrals sindicals se solidaritzessin amb els estudiants i, després de la presa de la Sud-Aviation de Nantes pels obrers, les vagues i les ocupacions de fàbriques es generalitzaren el dia 20 el nombre d’obrers en vaga era de 10 milions De Gaulle, en tornar d’una visita a Romania, el 24 de maig anuncià un referèndum i proclamà que es retiraria en…
soninke
Dones de Saracolle treballant als camps
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble sudanès de llengua del grup mande que viu al N de Mali i a la república del Volta.
Anomenats “homes blancs” per la seva pell marró, són ramaders i, esporàdicament comerciants el conreu dels camps és habitualment feina d’esclaus
Vercors
El pas de "Gorja Laval" als Vercors
Corel
Regió muntanyosa dels Prealps del Delfinat, entre la Dròma i l’Isère, al S de Grenoble i separada dels Alps pel riu Drac.
Durant la Segona Guerra Mundial juny-agost del 1944 fou escenari de la batalla de Vercors , entre membres de la resistència uns 3500 i els exèrcits alemanys que es dirigien al front de Normandia L’atac de flanc per part del maquis impedí el pas dels alemanys vers llur objectiu Hi perderen la vida 750 homes de la resistència
els Camps Elisis
Templet als Camps Elisis de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Jardí públic de Lleida, a la vora esquerra del Segre, a l’indret de l’antiga Pobla del Cappont.
Fou inaugurat per l’alcalde Manuel Fuster el 1864 Fins el 1936 hi hagué un teatre municipal, centre de la vida cultural lleidatana, i també un templet de música Hom hi celebra anualment la fira de Sant Miquel
glorieta
Glorieta situada als jardins a Bergen (Noruega)
© Fototeca.cat
Placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses.
Abdul·là I de l’Aràbia Saudita
Abdul·là I de l’Aràbia Saudita
© Ambaixada de l'Aràbia Saudita als EUA
Política
Rei de l’Aràbia Saudita (2005-2015).
Tretzè fill del rei Abd al-Aziz, l’any 1961 fou nomenat alcalde de la Meca i el 1963 cap de la Guàrdia Nacional, càrrec que ocupà fins el 2010 A la mort del rei Fayssal 1975, el germanastre d’Abdullà, Khàlid, esdevingué rei i el nomenà segon vice-primer ministre Des d’aquest càrrec esdevingué un destacat defensor de la solidaritat entre els països àrabs i medià en el conflicte entre Síria i Jordània a l’inici dels anys vuitanta En accedir al tron el seu germanastre Fahd 1982 fou nomenat príncep hereu i primer vice-primer ministre Des de la segona meitat de la dècada de 1990 es feu càrrec del…