Resultats de la cerca
Es mostren 2219 resultats
serra de Llaberia

Vista aèria de la serra de Llaberia
© Fototeca.cat
Serra
Relleu del braç costaner de la Serralada Prelitoral Catalana, des del coll del Guix, al NE, fins al coll Roig i al Montalt (SW).
Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats…
Bítem

Vista parcial del poble de Bítem
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre), a 19 m d’altitud, a l’esquerra de l’Ebre, 4 km al nord de la ciutat.
Una part de les terres són regades pel canal de l’esquerra de l’Ebre El 1154 fou donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona al bisbe i als canonges de Tortosa L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Oliva
Inauguració del parc eòlic del Perelló
El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugura al Perelló BaixEbre el parc eòlic de les Colladetes, el més gran de Catalunya El parc, situat en una superfície de 19 ha, té 36 aerogeneradors, amb una potència de 24,75 megawatts i una capacitat per a produir 65 milions de quilowatts l’any El parc és propietat de l’empresa Enervent
Camarles
Camarles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, a l’extrem nord-occidental del delta.
Situació i presentació El municipi de Camarles, de 25,16 km 2 d’extensió, fou creat el 1978 per la segregació del terme del poble de Camarles, fins aleshores integrat en el gran municipi de Tortosa Marca el límit NE del terme el torrent de la Fullola, o de Camarles amb el terme del Perelló el SE, la Sèquia Sanitària amb la partida de Jesús i Maria de Deltebre el SW, el barranc del Mas Roig amb el terme de l’Aldea, i el NW, la Carretera Vella de Tortosa al Perelló amb el terme de Tortosa A més de Camarles, cap de municipi, el terme comprèn les caseries del Lligallo del Roig i el Lligallo del…
vegueria
Història
Cadascuna de les agrupacions supracomarcals en què ha estat distribuït el territori de Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX.
Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…
Benissanet

Plaça de Catalunya, a Benissanet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 23,12 km 2 , el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes i el Pinell de Brai Terra Alta, al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre aquests dos darrers municipis també de…
foia
Geografia
Concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d’erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica.
Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del País Valencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt…
l’Aiguabarreig

L’aiguabarreig de l’Ebre amb el riu Siurana, davant la vila de Garcia (Ribera d’Ebre)
© Fototeca.cat
Zona humida situada a la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre.
De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de ribera i…
els Monegres
Comarca d’Aragó, al centre de la depressió de l’Ebre, que s’estén entre els rius Gállego, Alcanadre, Cinca i Ebre.
És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina