Resultats de la cerca
Es mostren 2047 resultats
Aiamans
Possessió del municipi de Lloseta.
Era una cavalleria cedida per Jaume I, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava El novè comte 1795-1831 fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada El títol passà després als Gual i als Planas
Juan Díez de Aux y Garcés de Marcilla
Historiografia
Historiador aragonès.
Cavaller, era rebesnet de Martín Díez de Aux, resident a Daroca i a Albarrasí És autor d’una Crónica General de España , de Justa ocupación del Reino de Navarra por los Reyes Católicos , d’històries de Terol, Albarrasí, Mosquerola i dels Corporals de Daroca i d’estudis genealògics de famílies aragoneses és conegut, sobretot, per les Memorias y reparos als Anales de la Corona de Aragón de Zurita, enviats a aquest el 1561
Henry John Morgan
Història
Corsari anglès.
Elegit almirall pels bucaners 1666, dirigí una expedició 1668 que destruí Puerto Príncipe Camagüey i Porto Bello, i una altra 1670 que ocupà el fort de Chagres, travessà l’istme i s’apoderà de la ciutat de Panamà, d’on es retirà amb un botí abundant Carles II d’Anglaterra el féu cavaller sir i el nomenà lloctinent general de Jamaica 1674, càrrec del qual fou desposseït 1683 per abús de poder
Lohengrin
Música
Òpera en tres actes, amb text i música de R.Wagner, estrenada a Weimar el 1850.
Hi abunda l’ús del leitmotiv , però hi ha encara una forta influència de l’òpera italiana En l’obra, Lohengrin, cavaller del Greal, defensa Elsa, dama flamenca, en duel, i s’hi casa amb el pacte que ella no li preguntarà quina és la seva estirp Elsa desobeeix, i l’heroi desapareix, endut pel cigne que l’havia portat Fou la primera òpera de Wagner estrenada als Països Catalans Barcelona, 1883
Juan Cabrero
Història
Cambrer major de Ferran II de Catalunya-Aragó.
Fill d’un jurista, entrà a servir a la cort del rei Ferran, on arribà a ésser un dels consellers íntims Quan tingué lloc l’expulsió dels jueus 1492 el rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume Tingué un paper important en el descobriment d’Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d’anar a les Índies per la ruta occidental
Alexander Lernet-Holenia
Literatura
Escriptor austríac.
La seva obra reflecteix sobretot la vida militar, a la qual pertangué, i la de l’alta burgesia del seu país Amb una tècnica molt acurada, escriví prosa amena i obres teatrals de molta repercussió Destaquen els contes Der Herr von Paris ‘El cavaller de París’, 1936 i Der Baron Bagge ‘El baró Bagge’, 1936, com també la novella Mars im Widder ‘Mars a Àries’, 1941 Fou president del PEN-Club austríac 1969-72
l’Enterrament del senyor d’Orgaz

L’Enterrament del senyor d’Orgaz
Pintura
Mural d’El Greco (480 per 360 cm) conegut per L’enterrament del comte d’Orgaz, pintat per a la parròquia de Santo Tomé de Toledo (1586-88), on és conservat.
Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina
Domus de Cucala (Calldetenes)
Dintre el terme del castell de Meda, és documentada des del 1176 Sembla que es trobava vers la torre de Santa Margarida, prop de l’antiga capella de Santa Maria del Camí El 1314 Bernat de Centelles va comprar-la al cavaller Guillem de Mont-palau, fill de Guillem de Mont-palau i de Berenguera de Cucala Es trobava ja arruïnada l’any 1482 i no se’n coneix l’emplaçament exacte
Força d’Espinelves
Art romànic
Un document del 23 d’abril de 1133 parla de la forciam de Spinalbes, illam quam dicunt Podium de Castellar, cum eiusdem castrum, domorum et forciarum , que el cavaller Bertran de Merola i els seus varen cedir a Pere Udalard de Sentfores Devia ésser un castell o fortalesa subsidiari del de Meda, que estenia la seva jurisdicció fins a Espinelves No es parla ja d’aquest castell o fortalesa en la documentació del segle XIV
ducat de Sermoneta
Història
Títol concedit pel papa Alexandre VI, el 1501, al seu net Roderic d’Aragó i de Borja (dit també de Borja i d’Aragó), duc de Bisceglie, sobre la senyoria i castell homònims, prop de Roma.
Els havia confiscat 1499 als Gaetani que en posseïen la senyoria des del 1297 aquesta havia estat concedida pel papa Bonifaci VIII al seu nebot Pietro Gaetani, comte de Caserta Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l’hi confiscà i el retornà als Gaetani Li fou annexada la grandesa d’Espanya, el 1616, al duc Francesco Caetani mort el 1683, cavaller del Toisó d’Or, governador de Milà i virrei de Sicília
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina