Resultats de la cerca

Fundat a Figueres l’any 1954 per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre del 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona Representà una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals Durant el franquisme fou multat diverses vegades i esdevingué la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes El març del 1983 hom deixà de publicar-la per raons econòmiques

Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694

A Barcelona fou organista de Sant Just 1864, de Santa Clara 1872 i de Sant Jaume 1887 Compongué una gran quantitat de música d’església misses, motets, salves, Càntics religiosos pel poble , amb lletra de Jacint Verdaguer A Montserrat , himne del millenari, el 1888 etc, música vocal, de cambra i per a piano, i sardanes Harmonitzà moltes cançons tradicionals catalanes recollides per ell i per Francesc Pelagi Briz a Cançons de la terra 1866-77

Vida i obra Concorregué almenys a dos certàmens immaculistes, el del 1474, on presentà una composició en rims estramps, de clara influència corellana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva , i el del 1487, amb Lo digne mossén Dimas , guanyadora del robí L’any 1488 prengué part en un altre certamen en llaor de sant Cristòfor, on participà “sols per honor” amb la poesia Hon Deu està localment se nomena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i obtingué el Premi Franz Liszt El 1941 debutà a Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler Refugiat a Suïssa a partir del 1942, hi inicià estudis amb Clara Haskil Posteriorment fou professor a Lucerna 1959-68 i Zuric 1969-76 Amb Ferenc Fricsay enregistrà els concerts de Bartók i Beethoven, i posteriorment els de Mozart, dirigint ell mateix des del piano l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg

És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia

Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín retiren la petició per ser membres de l’Aliança Lliure Europea abans que el grup voti la seva acceptació i que ha estat motiu de fortes tensions internes Puigdemont i Comín passen així a formar part dels diputats no inscrits al Parlament Europeu, on no existeix una entitat com el grup mixt Clara Ponsatí, que accedeix el 5 de febrer a l’escó del Parlament Europeu, es troba en la mateixa situació

El Punt Avui TV, el canal de televisió que el diari va llançar l’any 2014, emet per darrer dia enmig d’un fort malestar dels seus treballadors per les condicions del tancament A banda, el 19 de desembre l’empresa editora, Hermes Comunicacions, va canviar de propietari quan l’editor en cap d'El Punt Avui, Joan Vall i Clara, va adquirir-ne el 75% per un euro de l’antic propietari Joaquim Vidal i Perpinyà

Fundat a Girona el 1984, el nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc el divendres al cafè Can Panella Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació Quaderns del Cercle , que arribà al dotzè número el 1996 Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona

Manual litúrgic, dóna una importància cabdal al sacrifici yaja , fins al punt que els déus són sovint sotmesos a la voluntat dels bramans Representa la transició entre la religió espontània del Ṛig-veda i el darrer període bramànic, marcat pel ritualisme i el classisme El text actual consta de dues recensions saṃhitā l’anomenada Taittirīya Saṃhitā o Yajur-veda negre , molt confusa i obscura, i la Vājasaneyī Saṃhitā o Yajur-veda blanc , més metòdica i més clara