Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
crònica universal
Historiografia
Crònica que aspira a narrar la història del món conegut o almenys de les seves parts més importants.
Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la història…
Anne Buttimer
Geografia
Geògrafa irlandesa.
Estudià llatí, matemàtiques i geografia a la Universitat de Cork 1957, i obtingué un màster per la Universitat Nacional d’Irlanda el 1959, any que professà com a monja dominica fins el 1975 Doctorada per la Universitat de Washington 1965, feu recerca postdoctoral a la Universitat de Lovaina i exercí la docència a les universitats de Seattle 1966-68, Glasgow 1968-70 i Clark, de Massachusetts 1970-81 Després d’uns anys al Consell Suec d’Humanitats i Ciències socials de Lund 1982-89 i a la Universitat d’Ottawa 1989-91, acabà la carrera acadèmica a l’University College de Dublín, on…
República Dominicana 2011
Estat
En el darrer any de mandat del president Leonel Fernández, que ha esgotat els vuit anys en el càrrec que permet la constitució, l’agenda política es va centrar en la preparació dels partits per a les presidencials del 2012 La possibilitat de canvi de cicle va imprimir una relativa agitació al procés polític, ja que al mateix interès pel debat ideològic es va afegir la campanya de les primàries per a configurar les candidatures El governamental Partit d’Alliberament Nacional PLN al juny va escollir com a candidat l’exministre de la Presidència Danilo Medina, i es va especular que podria anar…
Bartolomé de Las Casas

Fray Bartolomé de las Casas
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos y reglas…
Algorfa

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la dreta del Segura, que el separa del terme d’Almoradí, ocupa un territori gairebé pla del tot, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge El 1950, el regadiu ocupava només 60 ha regades amb aigua de la séquia d’Alquibla, però des d’aleshores s’ha estès considerablement la població ha augmentat parallelament A l’àrea regada es conreen cítrics, hortalisses, cotó i cereals Els conreus de secà són l’olivera, la vinya i els cereals Hom cria cucs de seda L’única activitat industrial és la de materials de construcció guix i rajoles La població,…
Lluís Galiana i Cervera
Literatura catalana
Poeta, prosista i erudit.
Vida i obra Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis de València i Oriola Autor d’una obra extensa —majoritàriament perduda— a pesar de la seva curta vida, publicà comentaris a obres de fray Luis de León València 1765 i fray Luis de Granada València 1769 i 1771, i mantingué una variada correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre qüestions lingüístiques, literàries iculturals L’epistolari fou publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1924 És destacable la carta…
l’Olleria

Vista de la parròquia de Santa Magladena de l'Olleria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès a l’esquerra del riu Clariano (límit meridional del terme) i accidentat al sector septentrional pels vessants meridionals de la serra Grossa (520 m alt.), en la qual s’obre el port de l’Olleria, pas vers la Costera.
Aquest sector muntanyós una quarta part del territori és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al pla i els conreus són gairebé tots de secà vinya 625 ha per a raïm, cereals, arbres fruiters i melonars Només hi ha 80 ha de regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua del riu Clariano És tradicional la fabricació de vidre i també la de ceràmica la del vidre ha pres nou impuls des del 1950 i s’han establert indústries de plàstics, de la fusta, de bijuteria, etc, amb algunes grans fàbriques que utilitzen mà d’obra dels pobles propers El 75% de la població activa treballa…
Gabriel Fuster i Forteza
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i, posteriorment, el també setmanari Arriba Com a escriptor, publicà una quinzena d’obres dramàtiques i en deixà inèdites una quinzena més Els anys 1945 i 1946 organitzà a Manacor les Festes de la Poesia També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com Legislación…
Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola en un retrat del 1497/1517 realitzat per fra Bartolomeo della Porta
Història
Literatura italiana
Cristianisme
Predicador, escriptor i polític italià.
Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre…
Pau Cristià
Cristianisme
Polemista d’origen jueu que, convertit al cristianisme amb els seus fills, prengué l’hàbit dominicà.
Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies” A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona 1263 i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals 1267
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina