Resultats de la cerca

Es mostren 24786 resultats

espora

Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores

© fototeca.cat

Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…
Gran enciclopèdia catalana

endoscopi

Endoscopi amb detall amplicat de l’extrem de biòpsia. Dos feixos de fibres òptiques independents, situats a l’interior del tub flexible, condueixen la llum, il·luminen els teixits i transmeten la imatge a l’ocular de l’aparell.

© Fototeca.cat

Instrument utilitzat en la pràctica de l’endoscòpia.
Varien molt segons la regió anatòmica que hom vulgui explorar, però essencialment són constituïts per un tub metàllic, una font d’illuminació en un extrem i un sistema de lents que permeten l’observació Per l’interior de la majoria d’endoscopis hom pot passar aparells de biòpsia, electrocoagulació, microcirurgia i d’altres
Gran enciclopèdia catalana

blàtids

Dos representants de la família dels Blàtids: a l'esquerra, femella i mascle de Panerola negra (Blatta orientalis), i a la dreta, exemplar de Panerola roja o americana (Periplaneta americana).

© Fototeca.cat

Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels dictiòpters, que inclou les cuques molles i l’escarabat de cuina.
Gran enciclopèdia catalana

túnel

Secció transversal d’un túnel ferroviari submarí: a dalt, el principal, a baix, el de servei; hi ha galeries d’enllaç entre tots dos a uns intervals determinats

© Fototeca.cat

Construcció i obres públiques
Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
Els túnels, que solen ésser oberts simultàniament totes dues boques, són excavats sovint, com les galeries de les mines, volant la roca amb barrinades En altres casos, modernament i especialment en terrenys aqüífers, són excavats amb unes grans màquines que avancen sobre carrils i que suporten diverses plataformes, des de les quals la roca és atacada amb barrinadores o que són proveïdes d’una enorme fresa del mateix diàmetre que el túnel Aquestes màquines permeten d’efectuar el revestiment a mesura que van avançant, de manera que l’obertura del túnel i el seu revestiment són pràcticament…
Gran enciclopèdia catalana

angle límit

Angle límit Esub1 entre dos medis d’índex de refracció n i n' ( n>n' ; per a angles d’incidència E > Esubl hi ha una refracció total

© fototeca.cat

Física
En passar la llum d’un medi d’índex de refracció n a un altre d’índex menor n´ (cas, p ex, de l’aigua a l’aire), valor mínim de l’angle d’incidència a partir del qual té lloc la reflexió total .
D’acord amb la llei de la refracció resulta que sin ε 1 = n'/n Un raig que incideixi amb un angle menor és refractat, mentre que si no ho fa amb un angle més gran és reflectit, i actua així la interfície com a un mirall
Gran enciclopèdia catalana

experiment de Michelson-Morley

Esperiment de Michelson-Moarley, el mirall Ms divideix el raig de llum en dos (r1 i r2) que recorren la mateixa distància fins a O; si la llum fos una variació de l’èter hih aura cert tipus d’interferències a O (v és la velocitat amb què la Terra - i l’aparell- es mouen en aquest èter hipotètic)

© Fototeca.cat

Física
Experiment de mesura d’interferències lluminoses efectuat, amb un interferòmetre de Michelson, per A. Michelson i E.W. Morley i famós perquè decidí negativament la qüestió de si la Terra es mou o no respecte a l’èter i, en conseqüència, perquè obligà a refusar l’existència d’aquest èter.
El resultat negatiu de l’experiment és explicat per la relativitat especial
Gran enciclopèdia catalana

efecte Joule-Thomson

Efecte Joule-Thomson Obrint la vàlvula v entre dos recipients, 1 i 2, proveïts d’aïllament tèrmic, el gas contingut a 1 s’expandeix cap a 2 i, si es troba una pressió i temperatura inicials més biaxes que uns certs valors, es refreda

© Fototeca.cat

Física
Refredament que té lloc en el si d’un gas real en expandir-se adiabàticament sense efectuar cap treball exterior.
L’efecte Joule-Thomson posa de manifest l’existència de forces intermoleculars
Gran enciclopèdia catalana

encreuar-se

Anar dos corrents, dos trens, dos vaixells, dos missatges, etc, l’un en direcció contrària de l’altre i concidint en un punt determinat de llur trajecte.
Gran enciclopèdia catalana

acoblament

Astronàutica
Acció d’unir-se dos satèl·lits, llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop.
Té lloc en un punt on llurs òrbites es confonen El primer assaig pràctic d’acoblament s’esdevingué el 1962, entre dos Vostok soviètics
Gran enciclopèdia catalana

capçal de radiofreqüència

Conjunt de subsistemes d’alta freqüència, emissors o receptors (o tots dos), integrat a l’antena o bé situat a prop.
Els subsistemes del capçal són les etapes amplificadores de potència per a l’emissió i de baix soroll per a la recepció i sovint, també, les funcions de conversió ascendent de freqüències, de la freqüència intermèdia a la de transmissió per a l’emissió i de conversió descendent per a la recepció Installant el capçal a la mateixa antena o molt a prop, hom minimitza les pèrdues causades per les línies de transmissió entre tots dos dispositius
Gran enciclopèdia catalana