Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
estanh de Pica Palomèra

L’estany de Pica Palomèra
© Xevi Varela
Esponellà

Visió general de l’esglèsia d’Esponellà, al Pla de l’Estany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…
Rius

Paisatge muntanyòs del Pallars Sobira, amb un primer pla de l’estany de Rius
© Fototeca.cat
Coma de la Vall d’Aran, dins el municipi de Salardú, capçalera del riu de Valarties.
Davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri 3015 m alt, el pic de la canal de Rius 2813 m, la mola Gran 2881 m —al límit amb l’Alta Ribagorça—, el pic de Conangles 2748 m, el tuc de Samaera 2645 m, el mall de Rius o malls d’Es Corbes de Rius 2628 m i la tuca de Betren 2526 m Al capdamunt hi ha l' estany Tòrt de Rius i l' estany de Rius 2300 m alt, dels més exteriors de la Vall d’Aran, l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després arriu de Valarties Es comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius 2315 m alt
cassiterita

Cassiterita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Diòxid d’estany, SnO2.
Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina
Lluís Gonçaga Constans i Serrat
Literatura catalana
Narrador.
Exercí d’eclesiàstic Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954 i Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que fou editada pòstumament
Narcís d’Ametller i Cabrera
Música
Militar, escriptor, guitarrista i compositor català.
Intervingué en la revolta contra Espartero l’any 1842 General de l’exèrcit espanyol, fou una personalitat amb una gran cultura literària i musical Compongué una òpera en tres actes, inèdita, titulada El Guerrillero 1863, traduïda a l’italià per Angela Grassi Segons B Saldoni, el 3 de juny de 1863 se celebrà una soirée a Madrid a casa del general, que es dedicà a la interpretació d’algunes parts de l’esmentada òpera
Joaquim Brugué Heras
Futbol
Futbolista.
Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960
Manuel Pigem i Ras
Pintura
Pintor.
Influït per l’escola d’Olot, estudià a Llotja, a Barcelona, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina Exposà a Barcelona individualment i en collectives Centrà la seva temàtica en el llac de Banyoles i els seus voltants, motius que tractà de manera impressionista
Lluís Gonçaga Constans i Serrat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954, Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que sortí pòstumament
Francesc Solives
Pintura
Pintor.
Autor del retaule de La Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1480, obra notable que palesa la influència de Jaume Huguet Hom li ha atribuït, per similitud estilística, diverses obres a Aragó a Torralba de Ribota, Daroca, Calataiud i Maluenda, on hi ha el notable retaule de Santa Justa i Santa Rufina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina