Resultats de la cerca

Mapa del Vallès Occidental, amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà del Vallès Santa Maria de Barberà Santa Coloma i Sant Jaume del Castell Castellar del Vallès Sant Esteve de Castellar Vell Sant Feliu del Racó o de Valrà Santa Maria del Puig de la Creu Sant Pere d’Ullastre Mare de Déu de les Arenes Sant Martí de can Masseguer Castellbisbal Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix Sant Vicenç de Castellbisbal Santa Magdalena i Santa Margarida Sant Joan de Benviure Cerdanyola del Vallès Sant Martí de…

Indústria ceràmica i material refractari fabricació de teixits Es conserva l’església d’un antic monestir benedictí 1190 amb un campanar octagonal al mig del creuer i un fresc romànic a l’absis, que representa una Majestat El convent de la Visitació, on visqué santa Margarida Maria d’Alacoque, ha estat lloc de pelegrinatge des del s XIX i centre de la devoció al Sagrat Cor de Jesús

Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega

Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria El seu germà Felip IV pactà el seu matrimoni amb l’arxiduc Ferran, rei d’Hongria i de Bohèmia i més tard emperador Ferran III es casà amb ell per poders el 1629 i en persona, a Viena, el 1631 Anteriorment, a causa de la diferència de religió, no reeixí un projecte de matrimoni amb Carles I d’Anglaterra

Formà part de les companyies d’Enric Guitart i Margarida Xirgu Prolífic autor de teatre de consum, es féu conèixer amb Soltera, casada i viuda 1909, i escriví, entre d’altres obres, La festa del carrer 1918, La vida no és nostra 1925, Tres milions busquen hereu 1932, Les indecises 1934, etc És autor també d’una novella, L’ombra de Maria Clara 1924 Signava sempre com a Enric Lluelles

Aquest santuari marià situat a l’extrem de llevant del municipi, dins l’antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, és un lloc ben accessible, entre boscos de castanyers, i es manté en molt bon estat Existia l’any 1285, i l’edifici actual es va aixecar entre els anys 1521 i 1650, esborrant tota la traça del primitiu S’hi venera una bonica imatge de l’inici del segle XVII

Començà a cantar amb l’Orfeó Català Més tard es traslladà a Itàlia, on amplià la seva formació, i actuà sovint en aquest país i als Estats Units Entre el 1923 i el 1931 la seva presència fou habitual al Gran Teatre del Liceu Cantà òpera, i de seguida centrà la seva carrera en la sarsuela, que interpretà en català Intervingué en l’estrena de La princesa Margarida , de J Pahissa

Fou lloctinent de Navarra i de València 1575-78 Després de matar la seva muller, Diana de Cardona i Gonzaga, es casà successivament amb Anna d’Aragó i de Cardona 1564 i amb Margarida Gonzaga de Guastalla Durant la seva lloctinència a València tingué una especial cura de la vigilància i la fortificació de la costa, sobre l’estat de la qual féu al rei una interessant i extensa relació 1575

Passà a Catalunya en temps d’Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria Ja ancià, Pere III el nomenà 1340 primer conseller El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes Després del 1351 passà a Itàlia

Fill de l’actriu Carlota de Mena  i germà de la també actriu Dolors Delhom  Treballà com a actor en la majoria dels teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament