Resultats de la cerca

Formà part de les categories inferiors del Saragossa i disputà un partit de Lliga amb el primer equip 1993 Després jugà al Balaguer i el Wigan Athletic 1995-2001, on es convertí en el primer jugador català que disputà un partit de la FA Cup 1995 i marcà un gol Migcampista, fou elegit millor jugador de la història del Wigan Després de militar en altres equips britànics, es retirà el 2007 al Swansea gallès, on feu de jugador entrenador Com a tècnic, aconseguí l’ascens del Swansea a la segona divisió anglesa 2008, el 2009 fitxà pel Wigan de la Premier League amb el qual guanyà la FA Cup 2013, i…

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou subcampió del món juvenil 1985 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en esquif 1986, 1988, 1989, doble scull 1987, 1989, quatre amb timoner 1988, 1991, vuit amb timoner 1990, 1991 i dos sense timoner 1990 Disputà la prova de vuit amb timoner en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou triple campió d’Espanya 1974, 1975, 1976 en quatre i vuit amb timoner

Es formà al Centre Natació Mataró, el 1977 passà al Club Natació Montjuïc i fou cinc vegades campió d’Espanya de primera divisió 1978, 1979, 1984, 1985, 1986 Entre els anys 1974 i 1988 fou 331 cops internacional amb la selecció espanyola, entre els quals participà en cinc Campionats d’Europa 1974, 1977, 1983, 1985, 1987, tres Campionats del Món 1978, 1982, 1986 i tres Jocs Olímpics Seül, 1980 Moscou, 1984 Los Angeles, 1988 Fou delegat en cap de la selecció estatal i contribuí als títols olímpic 1996 i mundial 1998 Presidí la divisió de waterpolo de la federació espanyola 1996-2008, de la qual…

Competí en la modalitat de lluita lliure amb el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Assolí onze títols de campió de Catalunya 1989-96, 1998-2000 i tretze d’Espanya en diferents categories de pes, set en 74 kg 1987, 1989-93, 1996, dos en 82 kg 1994, 1995 i quatre en 85 kg 1998-2001 El 2001 abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club de Lluita Baró de Viver

Cinturó negre quart dan, fou deixeble del mestre Henri Birnbaum Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1958 i quedà semifinalista en dues ocasions 1955, 1959 Es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1953, 1954, 1956, una vegada campió d’Espanya de clubs i vuit vegades campió d’Espanya amb la selecció catalana Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo

Fou campió de Catalunya en la modalitat deu balls 2006 fent parella amb Judith García

Membre de la nissaga Consegal, es formà al Centre Gimnàstic Barcelonès i també competí amb el Futbol Club Barcelona, el Club de Natació Montjuïc i el Club Atletisme Valls d’Andorra Fou campió de Catalunya juvenil i campió d’Espanya juvenil i jú-nior 1981-83 i participà en el Campionat d’Europa júnior En categoria sènior aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya 1984 També fou campió de Catalunya 1987 Saltà 5,36 m el 1990, la seva millor marca personal

Defensa que debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip on jugà dues temporades 1983-85 Posteriorment fitxà per l’Elx Club de Futbol per cinc temporades 1985-91 La temporada 1988-89 pujà a primera divisió Posteriorment fitxà pel Club Deportiu Castelló 1991-93 i es retirà al Palamós Club de Futbol 1993-94

Vida Fill de mare alsaciana i pare suís establerts a Valls, s’educà en un ambient cultural català Era germà del polític Carles Gerhard A dotze anys el seu pare l’envià a Lausana Suïssa per ampliar els estudis i entrar en una escola de comerç, però la seva vocació musical era molt forta i a l’edat de disset anys es traslladà a Munic i ingressà a l’Acadèmia Reial, on estudià amb Walter Courvoisier L’esclat de la Primera Guerra Mundial 1914, frustrà els seus plans i retornà a Valls seguidament es traslladà a Barcelona, on estudià piano amb Enric Granados i Frank Marshall, composició i…