Resultats de la cerca

Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Debutà a primera divisió catalana l’any 2007 ocupant la posició d’ala Posteriorment jugà dues temporades al Castelldefels Futbol Sala 2008-10, la primera a divisió de plata i la segona a divisió d’honor estatal El 2010 fitxà per l’Agrupació Esportiva Centelles, però a mitjan temporada 2010-11 s’incorporà al Futbol Sala Gironella, a divisió d’honor estatal Guanyà la Copa de Catalunya 2011 La campanya 2012-13 passà a l’AE les Corts-UBAE Ha jugat amb la selecció catalana

Fundat el 1949 i adscrit a Educación y Descanso, prengué el relleu de l’Agrupació Ciclista Ripoll, creada el 1907 La seva principal organització fou el Gran Premi de Ripoll, en el palmarès del qual figuren Josep Pessarrodona i Josep Pérez Francès El 1955 organitzà la Volta Ciclista als Pirineus, amb Miquel Poblet com a guanyador Amb Fermí Pujol a la presidència organitzà la Marxa Cicloturista Transpirineus i curses de bicicleta tot terreny vàlides per a la Copa Gironina i la Challenge Osona-Ripollès

Porter conegut amb el nom de Paco Arjona , debutà com a professional amb l’Epic Casino de Terrassa el 1997 Posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell 2001-02, al Futbol Club Barcelona 2002-07, al Sícoris de Lleida 2007-08, a l’Agrupació Esportiva Centelles i es retirà a l’equip japonès Bardral Urayasu Fou subcampió de Lliga amb el Miró Martorell 2002 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor al Barça 2006 El 2010 tornà al FC Barcelona com a delegat

S’inicià al Centre Atlètic Laietània i també competí algunes temporades en l’Agrupació Atlètica Catalunya 2003-07 En categoria juvenil, júnior i promesa ha assolit tots els títols possibles de javelina, tant en l’àmbit català com estatal, i ha estat convocat en diversos torneigs internacionals, amb la selecció catalana i amb l’espanyola Fou nomenat millor atleta català promesa 2002 En categoria absoluta guanyà el títol català de javelina quatre vegades 2001-04 i cinc més en els campionats de llançaments d’hivern 2000-04

El 1965 fou substituït per Helmut Franz, quan la formació ja havia estat definida com una agrupació coral especialitzada en el repertori contemporani Posteriorment s’han succeït en el càrrec F Hamel, HH Spitz, R Liebermann, W Zillig, T Langner i H Sielmann A banda de la música contemporània, el conjunt ha fet també incursions en el gran repertori coral dels segles XVIII JS Bach, GF Händel i XIX Ha realitzat diversos enregistraments i ha participat en representacions operístiques També ha efectuat gires arreu d’Europa

Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma en 1914-15 Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1922-23 Expulsat del partit socialista pel maig del 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a El Día Tornà al PSOE durant la Segona República fou afusellat durant la guerra civil

El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres

Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires 1910-15, on fou president del Casal Català Fou diputat a corts 1931 i president de l’Agrupació de Catalans d’Amèrica 1934 Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l’estranger i a l’assistència d’infants refugiats Després del 1939 s’amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d’on sortí greument malalt