Resultats de la cerca

Serviren, però, per a donar sortida a la rivalitat dels tebans i dels tessalis contra els foceus a causa del control del temple d’Apollo Els conflictes provocaren quatre guerres entre el 595 aC i el 336 aC —en alguna de les quals intervingueren els atenesos i els espartans—, que acabaren arran de la invasió i la dominació de Grècia per part de Filip II de Macedònia

Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella Canal de Navarrés i posteriorment organista de Xiva Foia de Bunyol Deixà composicions de tema religiós

Fill d’Anastasio Somoza, i germà de Luis Somoza Debayle —president de la república 1956-63—, ocupà la presidència de Nicaragua 1967-72 i 1974-79 i la del Comité Nacional de Emergencia 1972-74, creat arran del terratrèmol de Managua El seu règim, corrupte, s’encarà amb una oposició creixent, representada sobretot pel Frente Sandinista de Liberación Nacional, que l’enderrocà Exiliat, morí en un atemptat

Diputat liberal des del 1866, entre el 1891 i el 1910 ocupà diversos càrrecs polítics Substituí Giolitti com a primer ministre 1914 i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, mantingué Itàlia neutral El 1915, però, arran del tractat de Londres —que afavorí—, arrenglerà el país amb l’Entesa Deposat 1916, cooperà inicialment amb el feixisme Entre altres obres, escriví La neutralità italiana , 1914 1928

Sotssecretari a la Societat de Nacions 1934, fou el primer ambaixador soviètic a l’Estat espanyol 1936-37 Collaborà amb el gabinet de Largo Caballero en la reorganització militar i en la compra d’armes La ingerència en fets interns destitució del general Asensio Torrado, sotssecretari de Guerra provocà la seva destitució En arribar a l’URSS 1937 desaparegué arran de les purgues d’aquell mateix any

Ingressà en l’orde dels frares mercedaris 1799 i fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat

De l’estament militar, el 1396 lluità al nord de Catalunya arran de la invasió del comte de Foix Intervingué en el parlament català de l’interregne El 1413, com a governador, promogué una sèrie d’incidents per qüestions de jurisdicció i de competència, en el territori de Jaume d’Urgell Iniciades les hostilitats, defensà contra aquest la ciutat de Lleida, on aconseguí de dominar la situació

Fou alumne del Collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia Esteban de Artega, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Estudià a Cervera Ingressà en la Companyia de Jesús i fou catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Cervera Arran de l’expulsió dels jesuïtes, passà a Itàlia 1767 i ensenyà filosofia i ciències naturals a Roma El 1787 fou acceptat com a membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual envià alguns treballs

Fou format arran de la divisió vers el 926 del ducat de Gascunya per part dels fills del Duc Garcia I Fesenzac, amb Armanyac, pertocà a Guillem I, que en fou el primer comte A la seva mort poc després del 961, Fesenzac —separat d’Armanyac— fou heretat pel seu fill, el comte Odó I Falca , i fou incorporat al comtat d’Armanyac el 1140