Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
tiazolidina
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, miscible amb aigua i els solvents orgànics, que bull a 165°C La tiazolidina i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts carbonílics amb β-aminotiols L’esquelet de tiazolidina forma part de l’estructura de les penicillines
tiazole
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants colorants de primulina i com a accelerador de vulcanització D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià
oxoàcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que tenen únicament oxigen enllaçat a l’àtom característic i, consegüentment, els protons enllaçats a l’oxigen, com, per exemple, l’àcid sulfúric:
.
La majoria dels àcids comuns són oxoàcids, i hom els anomena mitjançant noms trivials en els quals no són esmentats els àtoms d’oxigen
tiazina
Química
Compost heterocíclic la molècula del qual conté un cicle diinsaturat de sis baules, una de les quals és un grup divalent NH i una altra és un àtom de sofre.
ionització per xoc
Física
Ionització d’un àtom o d’una molècula d’un gas o d’un vapor produïda quan una partícula hi incideix amb energia suficient i li fa alliberar un electró.
La gran família del carboni
La química orgànica Si un químic atabalat per la seva feina entrés en una adrogueria i demanés un tros de CH 3 —H 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CO—O—CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 3 probablement obtindria per resposta la mirada estupefacta de l’adroguer i algun comentari irònic de la resta dels clients de la botiga Però si el químic no estigués tan capficat per la feina i demanés un tros de cera d’abella, l’adroguer el despatxaria amablement Suposem que l’adroguer és una persona que no s’…
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…
Llenguatge comú i llenguatge científic
Característiques del llenguatge científic El llenguatge exerceix una funció absolutament indispensable en la ciència, en totes les ciències Només cal pensar que tots o gairebé tots els estadis d’una operació científica qualsevol afecten el llenguatge Llevat potser de l’observació pura i simple, totes les altres fases característiques de l’activitat científica, des de l’anotació de les mateixes observacions fins a l’explicació dels fenòmens, passant pel càlcul i la previsió, necessiten un llenguatge per a arribar a bon port L’activitat científica, que inclou des de la investigació pura fins a…
autoionització
Física
Emissió espontània d’un electró d’un àtom, conseqüència d’haver adquirit l’electró una energia superior a l’energia d’ionització i d’haver estat expel·lit sense emissió de radiació.
Pot ésser produïda per l’excitació de fotons, electrons o partícules pesants L’efecte Auger n'és un exemple
oxazina
Química
Cadascun dels composts heterocíclics isòmers, de fórmula C 4
H 5
NO, consistents en un anell carbonat de sis membres que conté alhora un àtom d’oxigen i un de nitrogen.
No presenten caràcter aromàtic La 2 H -1,3-oxazina, per exemple, té l’estructura Les oxazines són importants des del punt de vista de llurs derivats La perhidro-1,4-oxazina és emprada com a dissolvent bàsic i en la preparació d’enamines La fenoxazina és l’estructura fonamental de molts colorants