Resultats de la cerca

Fill del violoncellista Joseph Weigl i germà del compositor del mateix nom, fou deixeble de JG Albrechtsberger El 1795 començà a treballar com a arranjador per a l’editorial del Burgtheater i l’any següent l’empresa l’envià en viatge de negocis per Europa Després d’haver-li estat concedit el permís per a editar 1801, el 1803 fundà la seva pròpia editorial, on publicà obres del seu germà i d’altres contemporanis vienesos El 1831, però, la casa feu fallida Weigl treballà també com a director assistent del seu germà al Burgtheater i realitzà una important tasca de reorganització dels seus arxius…

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen…

Procedent d’una família amb pocs recursos econòmics, aprengué a tocar el violí de manera autodidàctica Quan només tenia dotze anys ingressà en una orquestra de ball dirigida per Michael Pamer, on coincidí amb Johann Strauss, que hi tocava el mateix instrument Quan Lanner deixà la formació, creà un trio de corda, al qual aviat s’afegí J Strauss Aquest trio es feu molt popular i anà creixent fins a convertir-se en una veritable orquestra, que tocava en cafès, tavernes i altres llocs públics Arribà a ser tan sollicitada, que Strauss i Lanner es veieren obligats a a dividir-la i cadascú en dirigí…

Vida Tingué una formació autodidàctica i, a més de tocar l’orgue i dirigir corals, treballà de mestre Inicià la seva activitat compositiva tardanament el seu opus 1 és del 1912 La majoria de les seves obres primerenques, properes pel que fa al seu llenguatge a les obres dels mateixos anys de Schönberg, són peces per a piano o lieder A poc a poc cresqué el seu interès pels aspectes teòrics i especulatius de la música i, l’any 1919, descobrí un sistema de composició amb dotze sons, que emprà en les seves obres a partir de llavors Aquest aspecte resulta especialment rellevant per les possibles…

Formà part com a cantaire del cor de la catedral de Salzburg, i hi tingué la possibilitat d’estudiar amb M Haydn i L Mozart El 1790 anà a Viena, on fou alumne de WA Mozart Després d’un període a Varsòvia retornà a la capital austríaca, on culminà una reeixida carrera de pianista virtuós de la qual foren també testimonis els auditoris de ciutats com Praga, Leipzig, Berlín i París El 1805 es traslladà a Londres i s’hi establí com a destacat pianista i pedagog fins a la seva mort Durant l’etapa vienesa compongué la seva primera òpera, Der Höllenberg 'La muntanya del diable', amb llibret d’E…

Vida Fou alumne de JJ Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister , li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia Venècia i Milà amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà JB Schenk Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la forma…

Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou mestre de capella…

S’inicià en la música a Salzburg, on fou alumne del compositor Michael Haydn, i el 1800 ingressà al monestir de Raitenhaslach, a Baviera, on prosseguí l’escolarització Arran de la dissolució dels monestirs bavaresos, el 1803 s’establí a Viena, on fou un intèrpret de piano i guitarra molt preuat El 1818 s’associà amb Pietro Cappi amb vista a fundar una casa per a l’edició musical, que fou molt activa i productiva Quan Cappi es jubilà, el 1824, la firma prengué el nom d’Anton Diabelli & Cie Diabelli tingué nombrosos amics, entre ells Beethoven i Schubert, dels quals edità la major part de…

El 1787 ingressà a la companyia d’Emanuel Schikaneder, on es convertí en un dels baixos més cotitzats, especialment entre els anys 1789 i 1793, que actuà al Freihaus-Theater auf der Wieden de Viena Casat amb la soprano Barbara Reisinger 1770-1806, a partir del 1802 formà part del teatre de la cort de Mannheim Durant la seva estada a Viena feu amistat amb Wolfgang Amadeus Mozart i interpretà diversos personatges de les seves òperes, com el de Fígaro, el de Don Giovanni i el de Sarastro, de La flauta màgica Gerl és autor de singspiele , la majoria ara perduts, que foren molt apreciats al seu…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena, on fou alumne d’Oskar Dachs piano i Joseph Marx composició Més tard ingressà a la universitat i estudià amb Robert Lach, Egon Wellesz i Erich Schenk Des del 1949 alternà docència a l’Acadèmia de Música de Viena i a la de Graz amb la tasca de crític i assagista musical, que exercí entre el 1945 i el 1965 Dedicà una atenció especial a les figures de WA Mozart, H Wolf, J Marx i G Mahler Acompanyà cantants del relleu d’Irmgard Seefried, Christa Ludwig, Walter Berry, Peter Schreier i Nicolai Gedda Impartí classes d’acompanyament a Salzburg, Gant, Estocolm,…