Resultats de la cerca

Situació Vista de llevant amb la capçalera plana i decorada d’arcuacions i dues petites absidioles al transsepte J M Masagué Vista del costat de migdia amb el petit campanar sobre el creuer i una petita absidiola a l’extrem del braç sud d’aquest J M Masagué Església que presideix una petita parròquia rural que s’estén per l’extrem sud-est de la vall de Gallifa i els vessants nord-oest de la muntanya del Farell, dita inicialment de Montmajor Mapa L36-15392 Situació 31TDG267129 La carretera que hi porta travessa aquesta muntanya pel cim del Farell, ara ocupat per una moderna urbanització, i…

Situació L'església de Sant Climent, vista des de la banda de migdia i des del costat nord-est, amb l’imposant campanar de base atalussada en primer terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Climent, envoltada pel cementiri vell, és situada al peu de la carretera d’Isona, just on s’acaben les darreres cases del poble Aquesta església roman sempre oberta FJM-AMB Mapa 34-11253 Situació 31TCG606704 Història La vila de Nargó, denominació amb què apareix a la documentació fins al segles XV-XVI l’actual poble de Coll de Nargó, és esmentada l’any 1016, però el seu terme té un esment…

El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret

Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937 després del pas d’Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118 L’edificació actual és la darrera del segle XII, amb l’afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes L’església ha estat restaurada per la…

L’escassetat de territori pla redueix les possibilitats de conreu les pastures mantenen l’activitat ramadera principalmet oví Dins el terme hi ha la important central hidroelèctrica de la Cassanya El poble és situat a 1 580 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó , el campanar de la qual era una torre de guaita conserva una taula gòtica procedent d’un convent de Perpinyà El lloc és esmentat ja el 985 havia estat possessió del monestir de Cuixà Ha pertangut històricament al de Conflent El municipi inclou, també, el poble de…

S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell

Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca damunt les restes de la que fou capella originària Una pila baptismal romànica així sembla confirmar-ho

Aquesta església adquirí la categoria de parròquia l’any 1904, en què es creà la parròquia de Sallent d’Organyà, que a més d’aquesta vila incloïa les cases de Setcomelles i d’Estremós, i es desvinculà de Montanissell, de qui havia depès, almenys, d’ençà del segle XVI substituí, com a centre eclesiàstic del terme, l’església de Sant Andreu Amb motiu d’erigir l’església parroquial s’ordenà la construcció de cementiri, de pica baptismal, de campanar i d’altres insígnies que indiquessin la seva nova categoria, i que degueren modificar notablement l’edifici preexistent Actualment…

Antiga església parroquial del poble o territori de Taialà desmembrat el 1974 i unit a Girona Sobre gran part de la seva antiga demarcació ara hi ha un nucli residencial agregat a Girona És un edifici poc característic refet i ampliat entre els segles XVII i XIX, amb un campanar gran i potent a la dreta de la façana L’any 1268 Guillem de Rupià va vendre al bisbe de Girona tots els drets que tenia a la parròquia de Sancti Narcisi de Todilano Del segle XIV en endavant el nom es transforma en Tayolano i Tayalano És l’única església antiga de la diòcesi dedicada a Sant Narcís

El castell de Gessa era a 1 232 m d’altitud, al marge dret de la Garona, al peu dels vessants meridionals de la muntanya de Corilha i vora el barranc de Corilha dit de Sant Martin El castell de Gessa tingué una importància rellevant a l’edat mitjana La torre de Gessa fou encomanada per Jaume II a Guillem de Castellnou, amb la castlania de Castèl-Leon1313 Segons la tradició, la torre-campanar de l’església parroquial, ampla i poc alta, que s’aixeca aïllada al costat de ponent, fou bastida amb els materials d’una antiga força situada a tramuntana del poble, que es podria datar del…