Resultats de la cerca

Anà al Perú el 1543 i lluità en l’exèrcit del virrei La Gasca durant les guerres civils El 1573 fundà Santa Fe Capità general del Río de la Plata 1574 i governador d’Asunción 1576, el 1580 reconstruí la ciutat de Buenos Aires Morí en una emboscada dels indis

Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833

Senyor de Montisano Fill de Galceran de Requesens i Santacoloma Fou mestre de l’aula reial, governador de Catalunya, capità de galeres contra els francesos 1496, participà amb les naus sicilianes en la guerra contra Venècia 1509 i defensà Rodes contra els turcs Fou també alcaid del castell de Salses 1503

Capità de cavalleria durant la Primera Guerra Mundial, afavorí, dins la Reichswehr, l’ascensió de Hitler i se significà, durant la Segona Guerra Mundial, en les campanyes de Polònia i França Ascendit a mariscal 1940, substituí Von Rundstedt en el comandament de l’exèrcit del sud del front de l’Est

Comte de Lacy Lluità al setge de Gibraltar 1782-83 i fou enviat en missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia Ascendí a tinent general 1779 Nomenat capità general de Catalunya 1789-92 en substitució de González de Bassecourt, fou desprestigiat pels Rebomboris del Pa i morí en el càrrec

Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1706 Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà la continuació de la resistència catalana contra Felip V de Castella Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714

Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts

Contractat per Joan Gamper per entrenar el Futbol Club Barcelona el 1917, és considerat el primer entrenador oficial de la història del club, funció que anteriorment exercia el capità de l’equip Debutà a la banqueta el 7 de gener de 1917 Fou substituït pel jugador Jack Greenwell quatre mesos més tard

Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872