Resultats de la cerca

Fou vocal de la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i, posteriorment, membre del seu comitè executiu L’any 2003 fou elegit vicepresident de la federació espanyola El 2004 s’incorporà com a vicepresident primer de la federació catalana i al novembre del 2005 en fou elegit president

Fou campió d’Espanya en la prova de salt de poltre i subcampió en barra fixa, i dos cops campió d’Espanya per equips amb el club del gimnàs García Alsina 1960, 1965 Ja retirat, els anys setanta, passà a ser president del comitè tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

Integrat al Comitè Català pro Esports Populars el 1936, fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann 1936 Edità un butlletí fins el 1937 Amplià el seu radi d’acció incloent en les seves installacions un gimnàs, un laboratori fotogràfic, un museu i una biblioteca Desaparegué el 1939

Fundada el 1934 i vinculada a Estat Català De caràcter popular, estava adscrit al Comitè Català Pro Esport Popular 1936 i va ser uns dels organitzadors de la Copa Thälmann i de la I Challenge de la República 1936 L’esclat de la Guerra Civil truncà la seva activitat esportiva

Era nomenat pel conseller d’economia d’acord amb el comitè obrer de control de l’empresa tenia funcions inspectores i de control, tant a nivell intern de l’empresa com en les seves relacions amb d’altres empreses —control d’ingressos i despeses— i la coordinació amb organismes econòmics superiors

Formà part, amb Robespierre i Saint-Just, del triumvirat del Comitè de Salvació Pública Pel maig del 1794 propugnà d’erigir Catalunya en república independent per a garantir la seguretat meridional de la França revolucionària Acusat de collaborar en l’organització del Gran Terror, fou guillotinat el 9 de termidor

Paleta, formà part el 1931 a Barcelona de la FAI i fou un dels dirigents del Sindicat de la Construcció Pel març del 1932 substituí ÀPestaña com a secretari del comitè nacional de la CNT i participà en la insurrecció del gener del 1933 A l’exili, residí a Mèxic

Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya 1932, dins la candidatura d’Esquerra Republicana Advocat assessor del Comitè Industrial Llaner 1936, en fou el redactor dels estatuts Patí la depuració repressiva de la postguerra A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió

Era regida per un comitè administratiu de sis membres, encapçalat pel president de la Mancomunitat En formava el patrimoni el producte de l’emissió d’obligacions amortitzables amb interès Per a sollicitar-los, calia la majoria absoluta dels regidors Amb els emprèstits, fou l’instrument de finançament de la Mancomunitat

Dirigit per Marçal Trilla i Rostoll, defensà la posició política d’Acció Catalana Arribava al nivell dels millors diaris barcelonins del seu temps El 19 de juliol de 1936 se'n feu càrrec el comitè local de control i sortí fins al gener del 1939 amb el títol de Llibertat