Resultats de la cerca

Segons algunes teories, els etruscos arribaren a la península Itàlica provinents d’Orient i es barrejaren amb la població autòctona formant el que es coneix com a cultura etrusca, el moment de màxima esplendor de la qual se situa entre els segles VII i V aC La pressió que rebien des de Roma, la crisi econòmica i els conflictes socials sorgits cap al segle III aC, dugueren aquest poble a la decadència, fins que finalment caigué sota el control de la ciutat del Laci Les tombes etrusques són la principal font d’informació sobre la societat, tant pel que fa a la vida privada, com a la religió o…

Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada

La majoria d’aquests compositors possiblement estigueren associats a la catedral de Notre-Dame o bé a l’església de Sant Esteve, temple més antic que s’alçava en el mateix lloc on ara hi ha la catedral Altres compositors d’aquesta escola foren actius probablement a les esglésies de Sainte-Geneviève-du-Mont, Saint-Germain-l’Auxerrois o a l’abadia de Sant Víctor Els compositors agrupats sota aquesta denominació destacaren principalment pel conreu de les formes de la polifonia religiosa, especialment l' organum i el conductus Encara que la tradició historiogràfica ha acceptat aquesta…

Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els trets dels…

Neix a Anatòlia, als vessants del Taure, i, en direcció SE, travessa la serralada de Maden per una estreta gorja i després d’uns 400 km en territori turc forma frontera entre Turquia i Síria i penetra a l’Iraq per una vasta depressió entre cingles que limiten la zona regable després de Mossul rep per l’esquerra el Zāb al-Kabīr i el Zāb aṣṣaghīr procedents del Kurdistan, banya Tikrīt i Sāmarrā’ i penetra a la plana de Mesopotàmia Aigües avall de Bagdad, rep el Diyālā procedent dels monts Zagros i s’uneix a l’Eufrates a Al-Qurna i forma el Šaṭṭ al-Arab, que porta les aigües d’ambdós rius al…

Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del…

Àrea de nidificació del bitxac rogenc Saxicola rubetra als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un ocell estival amb una distribució molt lligada a les comarques d’àmbit pirinenc i a les seves àrees d’influència Els nuclis poblacionals més significatius els trobem als Pirineus centrals, encara que l’àrea de la cria s’estén, però, pel Capcir, el Conflent i la Fenolleda, i també pels estreps pirinencs a l’E de la Conca de Tremp i els sectors del Ripollès i la Garrotxa Fins fa ben poc temps, hom creia que l’àrea de distribució quedava així prou delimitada, però darrerament s’…

Situació Vista de l’església des del sud-est, edifici molt modificat entre els segles XIV i XVI ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada vers l’extrem de migdia del poble de Forques Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 54,6” N - Long 2° 46’ 46,2” E Per a arribar a Forques es poden prendre diferents itineraris, ja consignats en la monografia precedent PP Història Tot i que el lloc de Forques és documentat des de l’any 844, la referència més antiga sobre la seva església parroquial és del 994 L’any 1074, en la venda d’un alou situat al comtat de Vallespir, en els territoris…