Resultats de la cerca
Es mostren 1670 resultats
Carme Ballesteros Rosa
Atletisme
Atleta especialitzada en proves de fons.
Practicà l’aeròbic i la gimnàstica artística, abans d’iniciar-se en les curses de fons al final de la dècada de 1990 Fou campiona de Catalunya de marató 2002, 2003 i tercera en el Campionat d’Espanya 2000 Disputà més de 25 maratons, amb una millor marca de 25856 h 2002, entre les quals destaquen les d’Amsterdam 2000, on fou sisena, i Nova York 2005 Fou també dues vegades campiona de Catalunya de curses de muntanya 2005, 2006 Guanyà la cursa Jean Bouin 1999, 2004
Víctor Manuel Morente Guerrero
Atletisme
Atleta, especialista en mig fons i fons.
S’inicià al club La Seda, de la mà de Moisès Llopart i Juan del Pino 1988 El 1993 passà a entrenar-se amb Antonio Hernández Luna Aconseguí els títols de campió de Catalunya de 1500 m 1997 i de 5000 m 1996, 2002 Fou internacional en un Mundial de cros 2000 i en un de mitja marató 2004 Entre les nombroses proves urbanes que disputà, destaquen els seus triomfs en la Cursa d’El Corte Inglés i en la Milla de la Sagrada Família 2003
Marcel Soler Palau
Vela
Pilot de vol a vela.
Formà part del Club Vol a Vela Igualada-Òdena i del Centre de Vol a Vela la Cerdanya Guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en classe estàndard l’any 1987 Des de llavors, ha aconseguit el títol en disset ocasions, la major part de les quals en classe estàndard, però també en classe cursa Fou primer del rànquing espanyol de vol a vela diverses temporades Participà amb la selecció estatal en competicions internacionals com el Campionat del Món o el British Overseas Championship
Rosa Granado Olvera
Atletisme
Atleta.
Fou campiona de Catalunya de 3000 m en pista coberta 1993, 1994 i de 10 km en ruta 1996 Establí els rècords catalans de 1000 m 1984 a l’aire lliure i de 3000 m en pista coberta 1988, distància en la qual fou una vegada subcampiona d’Espanya També competí en distàncies més llargues, com la mitja marató, i guanyà dues vegades la Jean Bouin l’any 1985, quan excepcionalment disputà dos cops dins del mateix any i en tres ocasions la Cursa de la Mercè
pentatló modern
Combat d’esgrima de pentatló modern durant els Jocs Olímpics de Barcelona (1992)
ENCICLOPÈDIA CATALANA / IOOP
Pentatló modern
Esport que combina l’atletisme, la natació, l’esgrima, l’hípica i el tir.
La competició, habitualment, té lloc en un sol dia i comprèn, per aquest ordre, un combat d’esgrima amb espasa contra tots els participants a un sol tocat en un assalt d’un minut una cursa de 200 m de natació en estil lliure un recorregut a cavall en què cal saltar dotze obstacles –inclou un doble i un triple salt–, i una prova combinada que consisteix en una cursa a peu de 3000 m amb una aturada cada quilòmetre per disparar cinc trets amb una pistola d’aire comprimit sobre un blanc situat a 10 m de distància Els pentatletes reben una sèrie de punts en funció de la…
José Manuel Vives Bella
L'atleta Manuel Vives a l'arribada d'una cursa pel campionat de Catalunya de 100 mts en la que es proclamaria guanyador (1936)
Ramon Claret / Joan Bert / © Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya / EuropeanaPhotography / CC BY-NC-ND
Atletisme
Atleta especialitzat en les curses de mig fons.
Competí a les files del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió d’Espanya dels 800 m 1930, 1931 i de Catalunya dels 800 m 1930, els relleus 4 × 400 m 1935 i els 400 m 1936 També fou subcampió català dels 1500 m 1931
Josep Maria Armangué Feliu
Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Constructor i pilot automobilístic.
Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué…
Frederic Armangué Feliu
Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Pilot automobilístic conegut com a Frick.
Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer
Accident de Michael Schumacher a Silverstone
El pilot alemany de Fórmula 1 de Ferrari Michael Schumacher pateix un accident poc després de l’inici del Gran Premi de Silverstone, a Anglaterra Schumacher es trenca la tíbia i el peroné en estavellar-se contra una tanca, cosa que li fa perdre la majoria d’opcions a conquerir el campionat del món El guanyador de la cursa és el pilot escocès de McLaren David Coulthard, el company d’equip del qual, Mika Hakkinen, conserva el lideratge del mundial tot i que no pot acabar la prova
festes panatenees
Relleu que representa els jocs hípics que se celebraven durant les festes Panatenees a l’antiga Atenes (British Museum, Londres)
© Corel Professional Photos
Religions de Grècia i Roma
Celebracions religioses i civils de l’antiga Atenes en honor d’Atena Pòlies.
Instituïdes, segons la tradició, per Teseu, s’efectuaven el mes hecatombeó juliol-agost i finien el dia vint-i-vuitè del mes, aniversari de la deessa, amb una processó que pujava a l’Acròpolis per oferir-li el peple teixit per les donzelles ateneses Els dies anteriors, havien estat celebrats jocs gimnàstics i hípics, competicions poètiques i musicals i una festa nocturna amb una cursa amb làmpades Cada quatre anys les festes adquirien un relleu més especial i hom en deia Grans Panatenees en oposició a les altres Petites Panatenees que se celebraven anualment