Resultats de la cerca
Es mostren 183384 resultats
diagrama d’Ellingham

Diagrama d’Ellingham
© fototeca.cat
Física
Representació gràfica de la variació de l’energia lliure de formació d’una substància en funció de la temperatura i que permet l’anàlisi termodinàmica visual de la possibilitat d’una reacció química.
Així, per exemple, en el cas de la formació d’òxids, la reducció del magnesi és termodinàmicament possible per damunt dels 2 172 K, ja que Δ G f 0 < 0 l’òxid de magnesi no pot ésser reduït pel monòxid de carboni a cap temperatura, i per sota dels 1 000K, el monòxid de carboni és millor agent reductor que el carboni Per a la reducció
bobina d’inducció

Bobina d’inducció
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transformador de tensió proveït d’un circuit magnètic obert i en el qual l’enrotllament primari, de molt poques espires respecte al secundari, és alimentat amb corrent continu interromput periòdicament per l’acció d’un vibrador, ruptor o dispositiu anàleg.
Fou ideada per Heinrich Daniel Ruhmkorff el 1851 i és emprada actualment en els dispositius d’encesa dels motors d’encesa per guspira
Margarida d’Àustria

Margarida d'Àustria (1605), per Juan Pantoja da la Cruz
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Reina de Catalunya-Aragó, de Castella-Lleó i de Portugal.
Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, fill de l’emperador Ferran I Fou casada —per procuració 1598 a Ferrara, davant el papa Climent VIII, i en persona 1599 a València— amb el rei Felip III de Castella Es dedicà a obres religioses i fundà nous convents i el collegi de jesuïtes de Salamanca
bec d’alena
Bec d’alena
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, d’uns 40 cm, palmípede, de plomatge gairebé completament blanc, amb bandes negres de contrast i el bec característicament corbat cap amunt; les potes són llargues i d’un color blau grisós.
És un hoste típic de les platges fangoses i descobertes, dels estuaris i dels bancs de sorra costaners nia entre els matolls de les riberes dels aiguamolls S'alimenta d’insectes aquàtics i de petits crustacis És migrador parcial als Països Catalans nia al nord, al centre i a l’est d’Europa, i també a la Camarga i al sud de la península Ibèrica, sovint en colònies
cua d’ermini

cua d’ermini
Heràldica
Cadascuna de les clapes negres que imiten la cua d’un ermini, disposades en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part superior per tres punts col·locats 1, 2.
Posada sola o en nombre determinat, hom la considera figura d’un escut
Castell d’Empordà

Vista de Castell d’Empordà (la Bisbal d’Empordà)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), a la dreta del Daró.
La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975
màquina d’escriure

Màquina d’escriure Olivetti MP1 (1949)
Tecnologia
Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
Consta generalment d’un teclat que serveix per a accionar els caràcters d’impremta , el cilindre del carro fix o mòbil portador del paper, la cinta tintada entre el caràcter i el paper, el joc de caràcters en relleu suportat per barres, bola o roda, i uns mecanismes auxiliars espaiador, regulador de marges, tabulador , etc La primera màquina d’escriure que presentava un cert interès pràctic fou construïda el 1867 per l’impressor nord-americà Christopher L Sholes Aquest model, dotat de barres portatipus independents, interessà la casa Remington —aleshores…
vall d’Incles
Vista de la vall d'Incles
© Fototeca.cat
Vall
Vall glacial d’Andorra, afluent per la dreta a la Valira d’Encamp prop de Soldeu.
Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una…
creu d’hèlice

Creu d’hèlice
© Fototeca.cat
creu d’erminis

Creu d’erminis
© Fototeca.cat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina