Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
separació de Born-Oppenheimer
Física
Tècnica de resolució de l’equació de Schrödinger d’una molècula, que permet d’obtenir d’una manera aproximada els nivells d’energia d’aquesta.
Consisteix a considerar, en un primer pas, únicament el moviment dels electrons al voltant dels nuclis, suposant-los en configuració fixa és a dir, hom pren infinites llurs masses, per, en un segon pas, tenir en compte el moviment dels nuclis en un potencial causat per la força repulsiva mútua d’aquest i per l’acció del núvol d’electrons L’energia de la molècula és aleshores suma de l' energia electrònica i de l' energia de vibració-rotació dels nuclis És anomenada també aproximació o separació adiabàtica
paràmetre beta
Geografia
Valor que apareix a l’equació de conservació de moment lineal i que dóna una estimació de la variació del paràmetre de Coriolis amb la latitud.
S'utilitza en estudis dinàmics de gran escala de l’oceà on hi ha importants canvis de latitud i consegüentment el paràmetre de Coriolis no es pot considerar constant
homogeni | homogènia
Matemàtiques
Dit de l’equació diferencial lineal on el segon membre és zero, com ara any(n + ...+ a1y(1 + a0y = 0.
transesterificació
Química
Reacció química entre un èster i un alcohol diferent del que constitueix l’èster per tal d’obtenir un nou èster, d’acord amb l’equació:
.
La transesterificació és un procés reversible que transcorre amb un mecanisme molt semblant al de l’esterificació de Fischer i que pot ésser catalitzada tant per àcids com per bases Hom la porta a terme industrialment emprant titanats d’alquil TiOR 4 com a catalitzadors La transesterificació pot ésser aplicada en la preparació d’èsters d’alcohols complexos a partir d’èsters metílics, desplaçant l’equilibri mitjançant la destillació de metanol a mesura que es va alliberant
Jacques Alexandre
Cristianisme
Benedictí francès, inventor d’un tipus de rellotge d’equació (1698) i autor d’un Traité général des horloges (1734), primer tractat francès de l’especialitat.
coet
Saturn-V de tres fases amb mòdul d’allunatge (LEM)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Grup autònom propulsat per l’ejecció de massa en una direcció determinada.
L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…
homogeni | homogènia
Matemàtiques
Dit de l’equació diferencial ordinària de la forma P(x,y)dx + Q(x,y)dy = 0, P i Q essent funcions homogènies del mateix grau.
procés de Haber-Bosch
Química
Mètode industrial d’obtenció d’amoníac a partir de la fixació del nitrogen atmosfèric i la seva combinació amb hidrogen en presència de catalitzadors, segons l’equació
.
Per tal de fer la síntesi, FHaber emprà pressions d’entre 200 i 1 000 atm
teoria de nombres
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia les relacions entre els nombres enters.
En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat encara avui no…
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi…