Resultats de la cerca

Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors

Era redactat íntegrament en català En sortiren 32 números a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda Dirigit per Adolf Pizcueta, en foren collaboradors, entre d’altres, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada mantingué una línia política democràtica, d’esquerra burgesa, i dedicà una bona part dels seus esforços a postular l’obtenció d’un estatut d’autonomia del País Valencià

La primera etapa de la seva carrera esportiva competí a les files del Cornellà Atlètic Posteriorment, formà part del Club Atletisme Sant Celoni i del Futbol Club Barcelona, entre d’altres Fou subcampió d’Espanya de 50 km en ruta 1985 Guanyà el Campionat de Catalunya de 20 km marxa 1978 i fou subcampió de la mateixa prova 1983 Amb la selecció espanyola participà en quatre edicions de la Copa del Món de marxa 1977, 1979, 1981, 1985

Fou dos cops campió de Catalunya de 400 m 1984, 1987, dos cops de 4 × 100 m 1982, 1984 i quatre de 4 × 400 m 1978, 1982, 1983, 1984 Desenvolupà una llarga carrera de més de quinze anys a les files del Cornellà Atlètic, el FC Barcelona i el CG Barcelonès, que en la darrera etapa compaginà amb tasques d’entrenador Un cop retirat, fou entrenador del sector de velocitat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat

Davanter, després d’una etapa al Hamaika Jaunak de Tolosa, tornà a Barcelona i s’incorporà al Júpiter del Poble Nou, on jugà dues temporades 1927-29 Fitxat pel FC Barcelona, arribà a jugar 15 partits de Lliga i un total de 73 amb la samarreta blaugrana al llarg de tres temporades Fou campió de Catalunya els anys 1930, 1931 i 1932 Posteriorment tornà al Júpiter i es retirà al CE Europa al final de la temporada 1935-36

Es formà al planter de la Real Sociedad i fou suplent d’Arconada durant la seva etapa en el primer equip donostiarra 1982-84 Posteriorment, fitxà per l’Osasuna 1984-86, l’Athletic de Bilbao 1986-90 i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1990-93, equip amb el qual disputà 81 partits Finalitzà la seva carrera novament a la Real 1993-95 Jugà un total de 296 partits a primera divisió Fou internacional en cinc ocasions

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Competí per la Unió Esportiva les Corts, amb qui guanyà la Cursa de Gràcia 1945 i la d’Olesa 1946, i el 1948 fitxà pel Club Ciclista Barcelonès El mateix any es proclamà campió de Catalunya per independents El 1952 formà part de l’equip italià Torpado El seu palmarès també inclou la Cursa de Sabadell 1950, el Gran Premi Sniace 1953 i una etapa de la Volta a Portugal 1950 i de la Volta a Catalunya 1953

Competí com a cadet amb l’Esport Ciclista V de Catalunya i, posteriorment, passà per les unions ciclistes Barceloneta i La Salut de Badalona Entre el 1977 i el 1983 competí com a amateur amb la Unió Ciclista de l’Hospitalet i el Grup Esportiu Bicardí, amb el qual guanyà una etapa i la Volta a Sedaví 1981 El 1988, treballà com a tècnic per a la selecció colombiana Formà part de l’Associació de Ciclistes Professionals 1989-92

S’inicià com a caricaturista a la secció d’esports del diari La Prensa i a Vida Deportiva durant la primera meitat dels anys quaranta Treballà a Barcelona Deportiva i participà en la creació dels setmanaris Dicen 1952 i Lean 1954, el primer dels quals dirigí fins el 1975, i entre el 1977 i el 1981, en una segona etapa Els anys vuitanta collaborà en Mundo Deportivo Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991