Resultats de la cerca

Participà en la Primera Guerra Mundial Exercí el periodisme, i el 1931 s’inicià com a escriptor de novelles de sèrie negra Entre les seves obres destaquen They Shoot Horses, don't they 1935, portada al cinema per SPollack 1969, i també No Pockets in a Shroud 1937 i Kiss Tomorrow Good-Bye 1948

Fill de Carles Llobet i Busquets Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a Itàlia i França Professor de dibuix titulat a València, exercí a Barcelona 1925-36 Residí a Xile 1940-46, on fou professor a la Universidad Catòlica De retorn a Barcelona, conreà sobretot la pintura mural, especialment en edificis religiosos

Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art

Fou governador d’Eritrea 1892, on exercí un poder dictatorial Es distingí per la seva experiència en accions punitives i de repressió, especialment contra els tigrins Abissínia 1894-95 El 1896 fou considerat principal responsable de la desfeta d’Adua i processat per un tribunal militar d’Asmara Absolt, es retirà a la vida civil

Formà part de l’equip del Club Nàutic Amposta Fou diverses vegades campió de Catalunya i tres vegades campió d’Espanya absolut en dos sense timoner 1981, 1982, 1983 Participà en un Campionat d’Europa 1982, en dos sense timoner Un cop retirat exercí d’entrenador del seu club i del Club Nàutic Sant Carles

Infant de la catedral de Lleida, fou nomenat mestre de capella el 1830 i director de l’escola de cant del Liceu Artístic i Literari de Lleida Exercí de músic major de la banda municipal d’aquesta ciutat Fundà i dirigí la capella de música del Roser 1846-56 Compongué gran quantitat d’obres musicals

Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia 1840 i exercí a Sineu Publicà nombroses novelles històriques La huérfana de Barcelona , 1850 El mundo tal cual es , 1863 El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero , 1867 i drames del mateix estil Las intrigas de un privado , 1845 Doña Elvira de Belloch , 1851 etc

Exercí a Barcelona Tingué correspondència amb alguns botànics notables, especialment amb Jacques Barrelier Posà els fonaments del Museu Salvador —impulsat anys més tard pel seu fill Jaume Salvador i Pedrol i els seus nets Joan i Josep, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona

Capellà, se secularitzà i es convertí al protestantisme 1884 Treballà per a la Societat Bíblica i exercí de pastor Home de pensament independent, publicà nombrosos assaigs sobre religió i sociologia Collaborà a La Revista Española 1877-86 i dirigí el diari republicà El Diluvio 1901-16 Tot professant el protestantisme, es decantà vers idees panteistes

Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n'estudià la flora Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas 1874, Reseña de la flora del archipiélago filipino 1883, Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas 1883 i Revisión de las plantas vasculares filipinas 1886