Resultats de la cerca
Es mostren 2053 resultats
Arthur Holly Compton
Física
Físic nord-americà.
Efectuà notables treballs sobre els raigs X, els quals aconseguí de polaritzar totalment en collaboració amb CH Hagenow Són bàsiques les seves investigacions sobre els raigs còsmics, dels quals observà l’existència de dos grups amb poders de penetració molt diferents El 1927 compartí el premi Nobel de física amb Charles Thomson Rees Wilson per l’estudi del fenomen que porta el seu nom, descobert el 1923 Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció metallúrgica del projecte Manhattan de construcció de la bomba atòmica
Rudolf Julius Emmanuel Clausius
Física
Físic teòric alemany.
Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels gasos
Clinton Joseph Davisson
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Princeton Fou professor de física a l’institut Carnegie de tecnologia 1911-17 i a la Universitat de Virgínia 1937 Investigà en el camp de l’emissió termoiònica dels metalls i fou un dels capdavanters de la microscòpia electrònica Estudià, juntament amb LHGermer, la difracció dels electrons lents en incidir damunt els metalls experiment de Davisson-Germer El 1937 li fou concedit el premi Nobel de física pels seus treballs sobre la difracció electrònica, que compartí amb sir George Thomson
Chester F. Carlson
Física
Físic nord-americà.
Preocupat per la dificultat que representava la reproducció de texts i dibuixos, treballà durant molts anys en l’obtenció d’un sistema per a conseguir còpies en sec fàcilment En lloc dels procediments fotogràfics o químics fins aleshores emprats en proposà un d’electroestàtic la xerografia , esdevingut després d’ús universal El 1940 obtingué la primera patent, que desenvolupà més tard, fins que el 1947 fou comercialitzada per la Haloid Co, que després esdevingué Xerox Corporation Carlson es féu multimilionari amb aquest procediment
Robert Henry Dicke
Física
Físic nord-americà.
Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970
Edward Williams Morley
Física
Físic nord-americà.
És conegut sobretot per la seva collaboració amb Michelson, que donà lloc al cèlebre experiment que demostrava la no-existència de l’hipotètic èter
Robert Andrews Millikan
Física
Físic nord-americà.
El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori Norman Bridge…
Walter Henry Zinn
Física
Físic nuclear canadenc.
Estudià a la Queen's University de Kingston i es doctorà a la Universitat de Colúmbia 1934 Treballà amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan i tingué després un paper important en el desenvolupament nuclear als EUA En 1946-56 dirigí l’Argonne National Laboratory, prop de Chicago, i aviat esdevingué un especialista en el disseny de reactors nuclears Intervingué en el projecte del submarí Nautilus , el primer propulsat per energia nuclear El 1960 rebé el premi Àtoms per a la Pau
Clarence Melvin Zener
Física
Físic nord-americà.
Fou professor de diverses universitats als EUA i des del 1951 dirigí els laboratoris de recerca de la Westinghouse Els seus treballs sobre les propietats dels semiconductors el conduïren al descobriment de l’efecte que duu el seu nom 1940 i que constitueix el principi dels anomenats díodes Zener , comercialitzats cap al 1952
Mark Waldo Zemansky

Mark Waldo Zemansky
Física
Físic nord-americà.
Graduat al City College de Nova York 1921 i doctorat per la Universitat de Columbia 1927, ensenyà en el primer d'aquests centres 1925-67 Féu diverses recerques sobre física general i física atòmica Amb Allan C G Mitchell publicà el 1934 Resonance Radiation and Excited Atoms És conegut també per alguns llibres de text, com College Physics 1947, amb la collaboració de FW Sears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina