Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Innocenci IV
Cristianisme
Nom que adoptà Sinibaldo Fieschi en esdevenir papa (1243-54).
Continuador de la política teocràtica d’Innocenci III, deposà, l’any 1245, Frederic II i Conrad IV Refugiat a Lió, hi convocà el concili I de Lió
Lo Geronés
Capçalera del primer exemplar de Lo Geronés (7 d’abril de 1894)
Setmanari
Setmanari en català que aparegué a Girona, amb nombroses interrupcions, del 1894 al 16 de febrer de 1909, com a portaveu del Centre Catalanista d’aquesta ciutat.
Dirigit per Frederic Gispert i Serra i després per Joaquim Botet i Sisó, hi collaboraren Pere Vayreda, Antoni Vives i Prudenci Bertrana Del 1908 al 1909 fou diari
Izquierda Democrática Cristiana
Partit polític
Partit democratacristià dirigit per l’exministre de la República Manuel Giménez Fernández, i posteriorment per Joaquín Ruiz-Giménez, que a Catalunya comptà amb un nucli de seguidors durant els anys seixanta.
La seva personalitat més coneguda fou Frederic Roda Ventura i en formaren part Josep M Vilaseca, Joaquim Xicoy, Octavi Saltor, Felip Lagarriga, Joaquim Arumí i Josep M Portabella
Le Passant
Història
Publicació rossellonesa bimensual que aparegué del 1884 al 1886, de caràcter literari i artístic; a partir de 1885 prengué un marcat to parisenc.
Era dirigida per Amédée Reynès i hi collaboraren Théodore de Banville, Paul Bourget, François Copée, José-Maria de Hérédia, Pierre Loti, Frederic Mistral, Jean Richepin i Sully-Prudhomme
Friedrichshafen
Ciutat
Ciutat del land Baden-Württemberg, Alemanya, a la vora del llac de Constança.
Centre turístic i nucli industrial motors, indústria electrònica, química, de teixits i de pells Anomenada antigament Buchhorn , rebé el nom actual el 1811, del rei Frederic I de Württemberg
Luci III
Cristianisme
Nom que adoptà Ubaldo Allucingoli en esdevenir papa (1181-85).
Reuní el concili de Verona 1184, que condemnà el neomaniqueisme i, d’acord amb Frederic I Barba-roja, decretà el càstig material dels herètics inquisitio , a cura dels bisbes
Pavelló del Nou Congost
Partit de basquetbol al Pavelló del Nou Congost
BÀSQUET MANRESA / JOAQUIM ALBERCH
Basquetbol
Pavelló de basquetbol de Manresa.
Fou inaugurat el 6 de setembre de 1992 com a terreny de joc del Bàsquet Manresa L’arquitecte Frederic Marlet dirigí el projecte Té capacitat per a 5000 persones
Lliga Veronesa
Història
Pacte promogut per Venècia i Verona el 1164, al qual s’afegiren Pàdua i Treviso.
S'oposà als projectes de Frederic I Barba-roja a la Itàlia del sud i alliberà Verona de la tutoria imperial El 1167 s’uní amb la Lliga Llombarda
Habsburg
Possessions dels Habsburg
© Fototeca.cat
Llinatge feudal, possiblement originari d’Alsàcia, un dels més importants d’Europa, que detingué ininterrompudament el soli imperial des del 1452 fins al 1918.
El nom deriva de la possessió del castell d’Habsburg, construït prop del riu Aare Suïssa pel comte Radbot mort abans del 1045, net del comte Guntram el Ric que vivia l’any 950, considerat el genearca dels Habsburg El comte Werner I d’Habsburg mort el 1096 —fill de Radbot— fou el primer a portar aquest títol El seu besnet, el comte Albert III d’Habsburg el Ric mort el 1199/1200, fou també comte de Zuric i landgravi de l’Alta Alsàcia des del 1186 El comte Rodolf II d’Habsburg mort el 1232, fill d’aquest, adquirí Laufenburg, Schwyz, Uri, Unterwalden i Lucerna, territoris que es repartiren els…
Oria
Ciutat
Ciutat de la província de Brindisi, a la Pulla, Itàlia, situada a la península Salentina.
Bisbat catòlic Emmurallada i protegida per un castell, construït en 1227-33 per l’emperador Frederic II, fou plaça forta important en les guerres angevines de començament del s XVI