Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
teleostis
Ictiologia
Superordre de peixos actinopterigis, el més important pel que fa a nombre d’espècies i a diversitat, que comprèn peixos totalment ossificats, de cua homocerca, encara que un examen detallat de la seva estructura interna evidencia que aquesta simetria és secundària i deriva d’una estructura heterocerca primitiva, amb escates constituïdes per petites làmines òssies, generalment primes i flexibles.
Filogenèticament deriven dels holostis de les mars secundàries i aparegueren a les acaballes del cretaci Habiten en tots els medis marins, des de la superfície fins a grans fondàries també han envaït les aigües salabroses i les aigües dolces continentals El seu èxit evolutiu és degut en part a la seva fecunditat i en part al gran polimorfisme i poder adaptatiu, tant econòmic com fisiològic, que presenten els 26 diferents ordres, amb nombroses famílies, en què hom ha dividit la classe
marieta

marieta
Marek Kosmal - Fotolia.com
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids
, especialment als del gènere Coccinella
.
Les marietes tenen el cos arrodonit i globulós, amb el cap i el cefalotòrax negres i amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs De costums diürns, habiten en gran nombre en els horts i jardins, i s’alimenten de pugó, per la qual cosa són beneficioses per a l’agricultura L’espècie més corrent als Països Catalans és la marieta de set punts Coccinella septempunctata , que fa uns 9 mm i té els èlitres vermells amb set punts negres
mirmecofàgids
Mastologia
Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, de cos robust i allargat, que atenyen una longitud total d’1,20 m.
No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina
navaho
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Nord que parla una llengua de la família atapascana i constitueix un dels grups indígenes més nombrosos (uns 100.000 individus) i dinàmics dels EUA.
Els navahos habiten en grans reserves als estats de Nou Mèxic i Arizona i conserven molts dels costums i de les velles tradicions, que en gran part adquiriren de llurs antics veïns, els indis pueblos Són agricultors sedentaris i ramaders, i entre ells les dones gaudeixen d’una forta consideració social, fins al punt que la successió és regulada per via materna matrilinealisme i els homes, quan es casen, han d’anar a viure a casa de la sogra matrilocalisme
mona vermella

Mona vermella
© Xevi Varela
Zoologia
Primat de l’infraordre dels catarrins, de la família dels cercopitècids, d’uns 80 cm de longitud i 80 cm de cua, cos esvelt i elegant, extremitats molt llargues, les posteriors més que les anteriors, i amb els dits de les mans reunits en la base per una membrana.
El pelatge del dors és vermell, i el del ventre és blanquinós a la boca hi ha bosses cutànies té callositats i tuberositats isquiàtiques normalment desenvolupades, cara allargada i musell apuntat Són diürns, preferentment herbívors i gregaris, amb grups comandats per mascles vells Habiten als límits de la selva i de les sabanes L’àrea de distribució va des del sud de Mauritània i el Senegal fins al Sudan, i hom en troba en una gran part de l’Àfrica oriental
uitoto
Etnologia
Individu d’un grup etnicolingüístic de l’Amazònia colombiana que habita als boscs entre les conques del Putumayo i el Yapura.
D’origen obscur, hom sol assimilar-hi els bora o miranha , els andoke , els orejón , els filita , els araye i altres grups menors establerts a les conques del Putumayo, l’Apaporis i el Caquetá En constant regressió, actualment no sobrepassen de gaire el miler Entre els elements característics, es destaquen les hamaques d’escorça, la nuesa de les dones, la manca de teixits, les deformacions cranials i el canibalisme ritual a costa dels enemics morts Habiten en cabanes collectives i practiquen el xamanisme
falcònids

Famella d’astor
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, amb el cap cobert de plomes, excepte a la base del bec i al voltant dels ulls.
Tenen el bec curt i ganxut, les potes robustes, amb el dit extern unit al mitjà per una curta membrana, i fortes urpes a la base de cada dit Ocells solitaris i diürns, planen i són actius depredadors Nien en els espadats, els arbres o el sòl Els falcònids comprenen nombrosos gèneres i espècies, molts dels quals habiten als Països Catalans Pertanyen a aquesta família les àguiles , els aligots, els falcons , els esparvers, els milans , els astors i les arpelles
ase
Carcinologia
Nom d’alguns crustacis de l’ordre dels isòpodes, aplicat especialment a diverses espècies dels gèneres Asellus
i Limnoria
.
Les espècies d' Asellus, de petites dimensions, tenen el cos deprimit i estret, proveït d’antenes i potes llargues són d’aigua dolça i es troben amb freqüència en els rius i els rierols, i algunes espècies fins habiten les aigües subterrànies Les espècies de Limnoria, també petites, són marines, fan forats i galeries a les embarcacions i les construccions de fusta dels molls, on causen danys considerables són freqüents a l’Atlàntic i a les mars que banyen les costes europees
Tuatha Dé Danann
Mitologia
En la mitologia celta, poble (‘poble de la deessa Dana’) que habità a Irlanda abans de l’arribada dels fills de Mile, avantpassats de l’actual poble irlandès.
Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país
ploma de mar
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris colonials de la família dels pennatúlids que pertanyen als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula
.
Generalment l’eix de la colònia té forma de pal, i és un zooide transformat i en part ensorrat De la part emergent es desprenen branques laterals sobre les quals es disposen els altres zooides de la colònia, cosa que dóna al conjunt de la colònia l’aspecte d’una flor Habiten a la Mediterrània, al Pacífic, a les mars australianes i a la Cantàbrica L’espècie més comuna a les costes dels Països Catalans és Veretillum cynomorium , que habita a pocs metres de fondària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina